Som molts els docents que estem un xic preocupats per aspectes del món educatiu dels quals es parla sovint. Veiem com part de l’alumnat ha perdut el costum de treballar a partir de dos valors bàsics: la constància i l’esforç. Els nostres pares i mestres els donaven molta importància i ens han servit tant per als estudis com per a la vida. Avui dia, però, no estan de moda. És curiós observar com aquests mateixos infants i joves als quals els costa esforçar-se cada dia i millorar en el seu procés d’aprenentatge no posen en dubte l’esforç que ha de fer un esportista. El món de l’esport ens ofereix moltes possibilitats de fer paral·lelismes i establir amb l’alumnat un diàleg que els apropi a la nostra experiència. Per assolir una fita, cal esforçar-se, practicar la constància i, sovint, la paciència. Els meus alumnes d’ESO saben que em costa poc parlar del Girona FC. Els socis i seguidors ens en sentim orgullosos. Parlem de futbol, però també podríem fer referència al bàsquet, tant el masculí com el femení. Els objectius són diferents, però la combinació entre constància, esforç i il·lusió l’hem vist en tots tres equips durant tota la temporada. També ens hi hem d’esforçar nosaltres mateixos, els aficionats. La Lliga de Futbol Professional no ens ho ha posat sempre fàcil. Per això va ser tan meritori veure l’ambient de Montilivi el 5 de maig passat. Que el Girona hagi de jugar un dilluns a les 9 del vespre, sota una seriosa amenaça de mal temps, no és novetat. Al camp érem poc més de set mil set-centes persones. I, malgrat tot, sense perdre l’esperança, animant amb constància des dels nostres seients, vam veure il·lusionats com l’esforç de Cristhian Stuani –autor del gol–, Cristian Portugués (Portu) i els seus companys ens permetia guanyar el partit davant del Mallorca. Pocs dies després, l’equip s’assegurava la permanència a la primera divisió. En tot cas, el tarannà i la cultura de l’esforç diari de dos veterans jugadors (l’uruguaià té trenta-vuit anys i el murcià en té trenta-tres) i del seu entrenador, Míchel, són un exemple per a tot el nostre alumnat. Fet i fet, també han estat un bon exemple per als jugadors més joves de la plantilla, tot i que alguns d’ells no ho han aprofitat gaire. Però tot va bé si acaba bé. La temporada vinent tornem a ser de primera. Amb il·lusió!