El cas del petit Cristiano –escolar de Trieste, vuit anys– té una evident dimensió patològica que ha explicat La Vanguardia: una rara al·lèrgia l’obliga a viure pràcticament despullat, perquè qualsevol vestit, ni que sigui la més lleugera de les camises, li provoca ofec.

Habitualment duu un mínim vestit de bany i unes sandàlies, i d’aquesta manera ha aconseguit de fer una vida força normal. De moment, Cristiano sembla ben adaptat a la seva situació, i no hi ha cap dubte que l’adaptació ha estat afavorida per un fenomen excepcional: el seu cos és insensible al fred. Podríem dir, doncs, que el “defecte” de no poder suportar la roba queda compensat per la “virtut” de no necessitar-la. A la seva ciutat l’hivern és dur, però l’infant surt de casa tan tranquil –sumàriament vestit amb el banyador i les sandàlies– i no queda afectat pels contrastos de temperatura.

Deixant de banda les consideracions mèdiques sobre el cas, i procurant d’examinar el fet sense prejudicis, haurem d’admetre que poder prescindir d’abrigar-se és molt avantatjós, i en aquest sentit el petit Cristiano comparteix el privilegi dels gats i les gallines, els lleons i els ocells, de tants éssers vivents que no necessiten protecció artificial. Si no haver-se de vestir és, d’una banda, “econòmic”, de l’altra suposa la reaparició de l’home “natural”.

El que passa és que aquesta reaparició –després de mil·lennis– no és viable en la nostra societat. De moment, el noi de Trieste ha aconseguit de ser acceptat a l’escola, però què passarà d’aquí a uns anys? Serà capaç de fer-se acceptar, en vestit de bany, a l’església, al teatre, a la universitat, a l’oficina? La seva al·lèrgia al vestit el farà, segurament, inútil per al servei militar, però el farà també “inútil” per a la convivència quotidiana?

Podem imaginar-nos perfectament –encara que viure-ho sigui tota una altra cosa– el xoc que la seva excepció provocarà en una societat normativa, totes les manifestacions de la qual exigeixen als participants d’anar convencionalment vestits. Si té bona veu, com pot formar part d’una coral i sortir en un escenari? És evident que no podrà ser urbà, ni venedor, ni futbolista, ni advocat, ni polític, ni cambrer, ni director d’empresa, ni conductor d’autobús, ni…

Al capdavall ens hem de preguntar: podrà ser, realment, “home”? Ho dic en el sentit que la societat dels homes no li reconeixerà l’exercici dels drets humans per culpa de la seva incapacitat de “vestir-se d’home”.

Els pares de Cristiano pensen acudir als experts en al·lèrgia dels Estats Units. Tant de bo trobin un remei. Perquè l’altra al·lèrgia, la que té la civilització davant de les excepcions que podrien “fer pensar”, no és corregible, per ara.