Desconec els processos i les condicions detallades per les quals una persona pot acabar sent declarada beata o santa (es veu que la diferència només té a veure amb l’abast del seu culte, i que al primer se li pot retre culte només en alguns llocs, com ara al seu país d’origen, i el segon pot rebre el culte públic i universal de tota l’Església). Però pocs dies abans de morir, el papa Francesc va signar el decret pel qual l’arquitecte Antoni Gaudí passava de la condició de “servent de Déu” a la condició de “venerable”. I sembla que aquesta consideració de “venerable” és el segon pas en el camí de la canonització, “una vegada examinada la pràctica constant i alegre de les virtuts teologals i morals durant un llarg període de la seva vida”. Aquest diumenge, a l’església Prioral de Sant Pere, l’arquebisbe Joan Planellas oficiarà una eucaristia d’acció de gràcies per aquesta pujada en l’esglaó cap a la beatificació de Gaudí i que vol celebrar que l’Església declara per primera vegada que “la seva santedat és acceptada com a tal”. Tot aquest procés, que va començar ja fa més d’un quart de segle, ha estat vist amb força recel i amb moltes crítiques per molts especialistes en la seva figura, a dins i a fora de la comunitat religiosa. Gaudí és un geni indiscutible. Que sigui beat o no, i ja em perdonaran trencar la joia amb què els impulsors han rebut el decret papal, no engrandirà la seva figura, que té un abast universal. A partir d’ara, es veu que només caldrà que les autoritats eclesiàstiques li validin un miracle. Estarem amatents per veure quin suposat miracle li atribuiran.