Durant anys, creia que amb el creuat magic de les eleccions de maig del 1984 s’havia arribat a les cotes més altes possibles del ridícul, l’absurd i la decisió política estrambòtica. L’alcalde de Girona Joaquim Nadal es va presentar de cap de llista per la circumscripció de Lleida i el de Lleida, Antoni Siurana, de cap de llista per la circumscripció de Girona. Trenta anys llargs, Carles Puigdemont rebentava la marca. En deixar l’alcaldia de Girona per ser investit president de la Generalitat va voler que el substituís Albert Ballesta, el dinovè de la llista. Obligava a dimitir els vuit candidats que el precedien per poder entrar de regidor i ser elegible. Ara, la torxa se n’ha anat cap a Extremadura i la passeja Miguel Ángel Gallardo, líder del PSOE extremeny i president de la Diputació de Badajoz, el que va contractar el germà de Pedro Sánchez i que la jutgessa que porta el cas ha imputat. Bo i que havia dit que de moment no aniria a l’assemblea regional perquè es podria interpretar que buscava l’aforament com a diputat, ho ha fet a tota llet tan bon punt l’han enviat a judici. Primer, una diputada (amiga i extreballadora seva) ha hagut de dimitir. Després, els quatre candidats que hi havia entre la dimissionària i Gallardo han hagut de renunciar. Ara, ell ja té l’acta de diputat i, com que l’aforament és automàtic, el cas canvia d’instància judicial i s’escapa de la jutgessa que creu que el persegueix. I s’obre el meló de qui l’ha de substituir a la Diputació. Quins cracs!