María Sabina és el nom de la xaman de Huautla que des de les muntanyes d’Oaxaca va acabar alimentant, amb el seu coneixement i ús de bolets al·lucinògens en els seus rituals sagrats, la contracultura psicodèlica dels anys seixanta, i que va aixecar l’interès de la CIA i dels laboratoris farmacèutics.

El cas és que ara, amb l’edició de Cosetes, el llibre de Benoît Coquil, a Periscopi, l’he descobert. Potser em diríeu que vaig badar en el seu moment, perquè fins i tot Camilo José Cela en va escriure una obra de teatre, que el 1970, transformada en musical i amb la partitura del barceloní Leonardo Balada, es va estrenar al Carnegie Hall.

En tot cas qui la va descobrir primer van ser els Wasson, ell, Gordon, vicepresident del JP Morgan, i ella, Valentina, pediatra russa, aficionats tots dos a la micologia, que als anys cinquanta se’n van anar a trobar aquests fongs, aquests “petits santets”. Un reportatge fotogràfic a la revista Life, que tirava 5 milions d’exemplars, va fer el fet. La descoberta a partir d’aquell moment va ser la de molts gringos que van pelegrinar per trobar com se’ls obria el cap a base de consumir aquests bolets. I entre aquests, Walt Disney, Bob Dylan, Jim Morrison, John Lennon, Mick Jagger o Cat Stevens. La situació es va complicar per a María Sabina quan els seus convilatans la van culpar d’haver trencat el secret de les seves creences, i de monetitzar-les que en diuen ara, fins al punt de cremar-li la casa. Per la seva banda, els laboratoris farmacèutics en traurien profit, de l’essència dels bolets. Coquil va descobrir María Sabina per una samarreta que va trobar en un mercat d’Oaxaca, al costat de les del Che, i ha anat estirant el fil de la memòria adormida. I encara més: fins a quin punt la cultura occidental s’apodera, en aquest cas, d’una tradició ancestral mexicana per promoure la disneylandització del món? Potser María Sabina, la xaman, també ho va intuir amb les prediccions que li permetien fer els seus bolets, però no ho va poder aturar.