És un parer molt personal. Jo els diria que s’ho enduguin quan vulguin. S’ho poden endur, per exemple, entre la jutgessa i la consellera de Cultura d’Aragó i tots els savis que trobin i que diguin que no és cap problema i la companyia d’assegurances que els vulgui fer preu per cobrir els riscos de l’extracció, trasllat i posterior col·locació. I si venen amb Guàrdia Civil com l’altra vegada, que hi vinguin. El verd fa bonic a les fotografies i el tricorni hi dona un toc. Posaria els Mossos, això sí, a vigilar que no toquin absolutament res més que el que detalli la sentència. No són tan savis, aquests aragonesos? No tenen tan clar que inventem els arguments tècnics? Jo els posaria pont de plata. No són els espanyols els que ho diuen, això que a l’enemic que fuig, pont de plata? Doncs això! Pont de plata! Que fotin el camp on puguin, com puguin i amb el que la jutgessa ens espolia. Que ens deixin tranquils i no ens emprenyin més! Són jutge i part, no tenen vergonya i hi tenim totes les de perdre! Hi deixarem temps, diners i paciència i la comunicació espanyola continuarà generant cabassats d’odi amb què enterrar-nos. No sé si és doctrina militar acceptada arreu o era de l’àvia Neus, però ella sempre deia que una retirada a temps és una victòria. Em qualifiquin del que vulguin, però jo començaria a pensar en una bona venjança. De les que se serveixen fredes. Que se’n noti l’efecte, com diuen ells, “sin que se note el cuidado”.