Som 10 milions
Dèria pel ple estèril
Marejar la perdiu per no concretar res sembla talment un esport nacional en l’esfera política. La municipal, no s’escapa d’aquestes dinàmiques quan hi ha debats que s’eternitzen perquè es prenen decisions tard i malament. Ja s’ha dit en un munt d’ocasions que aquest mandat a Terrassa estaria marcat per la mobilitat, no només per l’obligatorietat de la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) i el decret sobre la qualitat de l’aire com molts altres municipis, sinó també per l’entrada en funcionament de la B-40 fins a Viladecavalls mentre s’espera el disseny del seu perllongament fins a Sabadell, que s’ha utilitzat d’excusa fins ara per no acabar de decidir-se amb accions més contundents com ara fer unes rondes dignes per poder restringir el trànsit de pas de molts carrers estrets. S’ha posat també fil a l’agulla a l’elaboració d’un pla de mobilitat que ha d’estar enllestit a finals del 2025, amb quatre anys pel mig amb l’anterior caducat, mentre l’executiu vol reobrir l’aparcament del Portal de Sant Roc i afegir-se a la desena ja existents al Centre, quan només s’ha estat capaç d’estendre la modalitat de zona blava i s’ha assistit a anades i vingudes durant més de 12 anys sobre la privatització o no del servei d’autobús que funciona havent superat de molt els 10 anys de pròrroga, o plans per fomentar l’ús de la bicicleta i per recuperar un servei de lloguer que han quedat parats.
Són només algunes píndoles que expliquen per què la mobilitat és al centre del debat a la cocapital vallesana, que ja arriba a 233.000 habitants, 11.000 més des que va caducar el darrer pla de mobilitat. Manifestacions de plataformes veïnals demanant la reducció dels vehicles de pas en carrers estrets, d’altres per la desaparició o reubicació de places d’aparcament, reclamant més carrils bici, etc. I han eclosionat aquests darrers dos anys perquè les formacions polítiques amb responsabilitat al consistori tota aquesta dècada i més–i aquí hi trobem des de Tot per Terrassa, PSC, Junts, ERC– no han tingut prou valentia o visió de futur o han preferit prioritzar altres qüestions. Això sí, ara tots es tiren el plats pel cap, es convoquen plens extraordinaris, com el del darrer del 23 de maig a petició dels grups de l’oposició (PSC i ERC) per oferir un macroacord de 14 punts –en 12 hi havia consens amb el govern de Tot per Terrassa i Junts–, mentre pel seu cantó l’executiu els oferia un pacte per a la mobilitat sostenible. Com era d’esperar, res va prosperar i només va servir per visualitzar com d’enfadats estaven uns i altres, davant la mirada atònita de les deu entitats –rècord de participació en un ple–, que tornaven amb les mans buides a casa. Un debat improductiu per al ciutadà per recurrent, però que l’alcalde Jordi Ballart diu que planteja tornar-lo a convocar, però centrat en les infraestructures que es necessiten. La llista és coneguda –mínim de dues estacions ferroviàries, la T-Mobilitat, el peatge de Les Fonts, la B-40 o ronda Vallès, entre altres– i cap que depengui de l’administració local. Doncs això, la dèria pel ple estèril.