A l’àvia Neus no li era estrany el recurs dialèctic que “avui hi som i demà no hi som”, però el tenia per això, per un recurs dialèctic. En realitat vivia molt més agafada al “avui hi som i demà també”, que la convertia en una dona ordenada, metòdica, pragmàtica i que no deixava per a demà cap feina que es pogués fer avui. Suposo que amb el temps, els testos cada vegada s’assemblen més a les olles, que també era molt de l’àvia Neus. És una mica el que em passa amb algunes coses dels espanyols, que durant temps m’han encès però que ara cada dia me les agafo amb una mala llet més calmada. Això sí, però amb molta més mala llet! Fa uns dies, dilluns concretament, era el cas de Sixena. Que s’ho enduguin! Que no ens emprenyin més! Veig semblant el cas de Laura Borràs. Que demani l’indult, que mostri penediment en públic! Que s’acabi el carnaval. Hem d’anar per tancar fronts. Tants com puguem. Respecto molt, tant si les comparteixo com si no, les complexes decisions que s’han vist obligats a prendre els que van viure el procés (la repressió del procés, més ben dit) des de la primera línia de l’acció política. Però és l’hora de deixar de donar carnassa. El fiscal vol penediment? Doncs diem que ens penedim i que se’n vagin a cagar a mar. I el que deia dilluns, això sí. Comencem a planificar una bona venjança. De les que se serveixen fredes. Que se’n noti l’efecte, com diuen ells, “sin que se note el cuidado”.