Sí, sí i sí. Mentre un professor mostra a un grup de sisè de primària la caixa on el curs següent, ja a l’ESO, dipositaran els telèfons mòbils en cas de tenir-ne durant totes les hores lectives, penso que l’única resposta que podia tenir el debat sobre si cal prohibir completament el mòbil a la secundària és un sí multiplicat per tres. És l’encert més grandiós que ja havien pres molts instituts, anticipant-se a la lentitud de la política. Que no ho dic jo. Que només s’ha de mirar la cara dels professors quan ho expliquen, que si una cosa lamenten es no haver-lo retirat molt abans. Sabem que el mòbil és la principal font de conflictes entre adolescents. Sabem, perquè està més que demostrat, que té el poder de reduir la capacitat de concentració i d’aprenentatge. Sabem que sense el dispositiu estan més calmats, malgrat que tenen edat per mostrar-se inquiets i rebels. Sabem que és perillós perquè fan un ús irresponsable de les xarxes socials –sovint sense ser-ne conscients–. Sabem que, per molt que com a mare o pare intentis que no passi per allà algú que no coneguin, estan megaexposats als perills de qui usa les xarxes per menjar-los el coco o, molt pitjor, per fer el mal. Sabem tot això i molt més, com també sabem que l’escola sola no pot fer tota la feina i necessita que a casa també marquem pautes i imposem regles. I malgrat tot el que sabem, malgrat tot, qui ens governa ara i qui ho feia abans han trigat massa a prendre la decisió perquè abans s’havia de debatre i encarregar un estudi que avalés el que desenes de professors ja avisaven. Crec que el que ha de fer el govern és encarregar 25 estudis més i crear 37 comissions sobre temes que afectin les aules, així, mentre estan entretinguts, malgrat sigui amb els nostres diners, deixaran fer als centres de secundària, que sembla que tenen bastant més clar cap a on s’ha d’anar.