Un bon grapat de municipis de les comarques gironines tenen establerts acords d’agermanament amb poblacions de fora del territori, alguns des de fa més de mig segle, amb diferents motivacions i objectius. N’hi ha que estan agermanats per qüestions de toponímia, com ara Avinyonet de Puigventós amb Avinhonet de Lauraguès (Llenguadoc), Girona amb Nueva Gerona (Cuba) o Breda amb Breda di Piave (Itàlia); altres, per vincles originats per la immigració de mitjan segle XX, per exemple la Bisbal d’Empordà amb Cuevas Bajas (Màlaga); n’hi ha que simbolitzen el compromís amb la cooperació humanitària, com ara Salt amb Quilalí (Nicaragua), i alguns, evoquen la relació establerta a causa dels exilis a França durant i posteriorment a la Guerra Civil, per exemple, Castelló d’Empúries amb Elna (Rosselló), seu de la maternitat que va ajudar nombroses dones exiliades. Molta gent es pregunta, però, per a què serveixen aquests agermanaments, més enllà de fer alguna excursió fronteres enllà. Una pregunta molt lògica, certament, perquè les activitats derivades d’aquests vincles plasmats al paper arriben a ben pocs ciutadans. De fet, si féssim una enquesta a peu de carrer, poca gent sabria dir amb quins municipis està agermanat el seu, malgrat els cartells que ho solen anunciar a les entrades de les poblacions. Fa uns dies, una delegació de 70 persones de Mirepoix (Occitània) va visitar Palafrugell, ciutat amb la qual està agermanada des de fa 40 anys. Al llarg de quatre dècades, s’han fet alguns intercanvis, sobretot escolars (recordo haver-hi anat quan tenia disset anys, en el marc d’una trobada entre alumnes de batxillerat dels dos costats de la frontera) i trobades esporàdiques per, segons els responsables municipals, enfortir vincles culturals, econòmics i socials. Benvinguts siguin, els visitants, però, si no fos per la nota de premsa anunciant l’esdeveniment, gairebé ningú s’adonaria que hi són. No se’n fa prou difusió, segurament perquè les administracions hi donen poca importància. Però s’equivoquen; aquests vincles, en alguns casos, mantenen vius episodis històrics que cal no oblidar; en altres, desperten el sentit humanitari; en molts, recorden orígens entranyables, i en general, fomenten la cooperació i la convivència, molt necessàries en un món globalitzat.