Avui és nit de coca, cava i foguera. Com amb altres tradicions, el cristianisme ha sabut adaptar festes preexistents relacionant-les amb celebracions pròpies. Sis mesos abans de Nadal i tres mesos després de l’Anunciació, Maria visita la seva cosina Elisabet i l’acompanya en el naixement de Joan Baptista. La festa, però, és anterior i està relacionada amb el canvi d’estació. En la nit més curta de l’any, celebrem l’arribada de l’estiu amb un dels aplecs més populars a casa nostra. Avui no deixem de recordar la cançó que ens va regalar en Sisa. Ara bé: que les flames del foc de Sant Joan no ens portin disgustos ni a ciutats ni a zones rurals. Una primavera generosa en pluges també ens ha portat una crescuda del sotabosc, i això ens fa patir. És curiós el que ens passa a Girona amb la vegetació. Permeteu-me fixar l’atenció en un mot: escocell. És el clot que es fa al voltant de les soques dels arbres en zones públiques perquè retingui l’aigua de les regades. Aquí han esdevingut zones d’enjardinament. La flora i la fauna se’ls fan seus. I com ells, altres indrets i llocs concrets de la ciutat han vist com la vegetació creixia i creixia. N’és un exemple l’esplanada davant la biblioteca Carles Rahola. No tinc criteri per saber-ne les bondats d’aquesta nova pràctica, però hi ha un tema relacionat que sí, que em preocupa com a usuària de la via pública. I és el que passa quan aquest excés de vegetació tapa els senyals de trànsit. Em va passar fa poc. Anava darrere la Pilar, una veïna que condueix prudent pels carrers de la vall de Sant Daniel. De cop, al pas estret de cal Parracaire –confluència entre els carrers de Santa Llúcia i del Galligants– dues ciclistes se li van tirar al damunt. De poc va anar que no es toquen. Les noies li van recriminar que no els hagués cedit el pas. Com si fos Dark Vader dins del meu casc de motorista, els vaig etzibar que eren elles les que s’havien d’aturar. No tenien preferència, tal com marca el senyal situat davant d’un establiment de banys. Ara bé, quan tornava a casa vaig adonar-me que el senyal estava tot ell tapat per un excés de vegetació que en priva la vista. Així doncs, el verd és molt bonic, però no pas quan fa perillar la integritat de la persona. Una poda selectiva podria estalviar-nos més ensurts. Bona revetlla i bon Sant Joan!