El govern del PSOE és percebut com un castell de cartes a punt del col·lapse. Vist el panorama, té sentit que el president Illa resi cada dia, però faria bé de preguntar-se si ha de fer alguna cosa més que prometre molt i no complir res. La lawfare que sistemàticament s’aplicava contra l’independentisme l’han ampliat contra el govern de Sánchez perquè hi va pactar. L’única diferència és que en la guerra judicial contra l’independentisme s’inventaven els casos de corrupció (en tenim gravacions dels màxims responsables), mentre que en el cas del PSOE les corrupcions són reals (en els casos d’Ávalos, Cerdán i Koldo, el mateix PSOE els reconeix com a tals). Les denúncies han sorgit a la llum pública quan l’enfrontament entre el PSOE i la policia judicial (la UCO) han topat frontalment. Els mateixos jutges i policies ens han fet públic diverses vegades que el seu motor prové del rebuig a la llei de l’amnistia, a la normalització del català (en l’ensenyament dels Països Catalans, al Congrés, a Europa), a la descentralització del finançament autonòmic i també de la xarxa ferroviària. Si aquests dies Junts i ERC deixen que el PSOE incompleixi un cop més el calendari dels pactes, ells també perdran tota credibilitat. El PSOE només complirà des de la debilitat. No es pot cedir al seu compungiment de xaiet per donar-los més temps: quina excusa és que la corrupció ara els debilita? Qui reclamava l’aplicació del 155? Com no recordar els sistemàtics incompliments durant trenta anys recollits justament en el document signat del “compromís històric”? A complir amb la seva paraula, presidents Illa i Sánchez. I també vostès, president d’ERC, Junqueras, i president de Catalunya, Puigdemont.