Va ser durant la comissió parlamentària a les Illes del cas Rasputín, un “teatre eròtic” de Moscou, on es van computar despeses oficials de membres del govern de Jaume Matas. Un diputat va pronunciar una frase que l’APM de TV3 es va encarregar de difondre, amplificar i immortalitzar. “Vostès han anat de putes amb els doblers del poble i encara venen aquí a renyar els diputats que els fan preguntes. És que és es colmo! És que és es colmo, això!”

L’autor va ser Pere Sampol i Mas, animal polític, bon orador i, diuen, també bon gestor quan va exercir tasques de govern quan va arribar a vicepresident en el primer pacte de Progrés. Per cert, al diari de sessions del Parlament apareix traduïa la paraula “colmo” com a “súmmum”.

Sampol va titular un llibre que recull les seves intervencions públiques i alguns articles d’opinió com Espanya no té remei. Hi tracta amb pedagogia i ironia la marginació històrica de les Illes, l’explotació econòmica i la colonització cultural i hi fa una crítica al model d’estat uniformitzador que veu en la diversitat una amenaça. No li faltava raó, a Sampol. Perquè resulta que a Espanya es va fer un canvi de govern històric fent triomfar per primera vegada una moció de censura perquè hi havia un govern encapçalat per un partit que havia robat a mans plenes. I ara resulta que el principal partit d’aquest govern ja té dos secretaris d’organització que també son presumptes corruptes. I no només això, part de la trama també se n’ha anat de putes amb els doblers del poble.

Davant d’això, quan has arribat al poder com hi has arribat, quan has sigut el gran estendard de la neteja de la corrupció, no pots continuar com si res. Has de plantejar, com a mínim, una moció de confiança. Pere Sampol era el líder institucional del PSM i va morir el 25 d’abril passat. Me l’imagino aquests dies veient els seus i pensant, efectivament, que això sí que és “es colmo”.