Articles
Els sous lliures
Amb independència
Com serien els nostres tocats, rebregats i mossegats sous si fóssim independents? Home, tinc els meus dubtes que els nostres caps de personal lliguessin les nòmines amb llonganissa pel simple fet que estrenéssim república catalana. Ara bé, en rebaixar el cost de pertànyer a Espanya, és molt probable que disminuíssim la pressió fiscal, i això no ens faria augmentar els salaris bruts, però faria disminuir la queixalada pública i legal que aquests pateixen.
Jo no hi havia pensat mai en uns termes tan pràctics, però us animo a fer-ho, perquè la veritat és que resulta molt temptador. El meu amic Olivella, possiblement l'antítesi més notable del proverbial avar català, m'acaba de passar uns números que han fabricat la gent del Centre Català de Negocis, i que m'han encomanat una molt patriòtica suor freda. La simulació que fa aquesta bona gent, aplicada a diferents nivells de sou, ve a dir tot simplement que mai tants havíem fet el préssec durant tant de temps.
Si ens estalviéssim el que actualment se'ns emporta l'Estat per als seus dinàmics funcionaris, o per als seus amables subsidis, o per als seus indispensables tancs; si recuperéssim el que en diem dèficit fiscal, i aquest atracament legal fos reintegrat a les nostres butxaques, gairebé segur que seríem una altra cosa. Potser no feliços de per vida, però ja us asseguro que tindríem molts menys motius per sentir-nos infeliços.
De mitjana, l'IRPF es podria reduir prop d'un 50%, les quotes de la Seguretat Social prop d'un 15%, i l'impost de societats, aguanta, més del 70%. Un mileurista s'estalviaria 100 euros de taxes al mes, i algú que guanyés 5.000 euros n'ingressaria 4.000 en lloc dels ben esquilats 3.200 d'ara. Tot això, és clar, sense rebaixar els nivells de prestacions socials que tenim ara, tot i que animaríem el consum o l'estalvi, i per tant el diner seria més viu, es generarien més impostos de valor afegit, i acabaríem generant més recursos públics.
En qualsevol cas, podríem triar entre restar amb prestacions sicilianes com fins ara o apostar per uns serveis escandinaus. Els amics del CCN advoquen per millorar el sector públic, i això els honora, però no m'hi jugaria el coll que aquesta fos la tria de la majoria dels mortals. En tot cas, fa ganes de provar-ho, oi? I ja sé el que em direu; que això és el conte de la lletera, que ja ho veuríem, que la independència també té un preu, que d'estudis se'n poden fer de tota mena, que si amunt i que si avall. Però vejam, fa ganes de provar-ho, si o no?
Jo no hi havia pensat mai en uns termes tan pràctics, però us animo a fer-ho, perquè la veritat és que resulta molt temptador. El meu amic Olivella, possiblement l'antítesi més notable del proverbial avar català, m'acaba de passar uns números que han fabricat la gent del Centre Català de Negocis, i que m'han encomanat una molt patriòtica suor freda. La simulació que fa aquesta bona gent, aplicada a diferents nivells de sou, ve a dir tot simplement que mai tants havíem fet el préssec durant tant de temps.
Si ens estalviéssim el que actualment se'ns emporta l'Estat per als seus dinàmics funcionaris, o per als seus amables subsidis, o per als seus indispensables tancs; si recuperéssim el que en diem dèficit fiscal, i aquest atracament legal fos reintegrat a les nostres butxaques, gairebé segur que seríem una altra cosa. Potser no feliços de per vida, però ja us asseguro que tindríem molts menys motius per sentir-nos infeliços.
De mitjana, l'IRPF es podria reduir prop d'un 50%, les quotes de la Seguretat Social prop d'un 15%, i l'impost de societats, aguanta, més del 70%. Un mileurista s'estalviaria 100 euros de taxes al mes, i algú que guanyés 5.000 euros n'ingressaria 4.000 en lloc dels ben esquilats 3.200 d'ara. Tot això, és clar, sense rebaixar els nivells de prestacions socials que tenim ara, tot i que animaríem el consum o l'estalvi, i per tant el diner seria més viu, es generarien més impostos de valor afegit, i acabaríem generant més recursos públics.
En qualsevol cas, podríem triar entre restar amb prestacions sicilianes com fins ara o apostar per uns serveis escandinaus. Els amics del CCN advoquen per millorar el sector públic, i això els honora, però no m'hi jugaria el coll que aquesta fos la tria de la majoria dels mortals. En tot cas, fa ganes de provar-ho, oi? I ja sé el que em direu; que això és el conte de la lletera, que ja ho veuríem, que la independència també té un preu, que d'estudis se'n poden fer de tota mena, que si amunt i que si avall. Però vejam, fa ganes de provar-ho, si o no?
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.