La diversitat sexual

Llegeixo que “la diversitat sexual i la presència de productores i distribuïdores de cine porno són algunes de les principals novetats del Saló Eròtic de Barcelona que se celebra a la Fira de Cornellà”.

Home. Jo no voldria treure mèrits a ningú i menys que a ningú als redactors de la nota de premsa del Saló Eròtic de Barcelona. Però dir que “aquest any” la diversitat sexual serà una novetat del saló és com dir que aquest any el formatge serà una de les novetats de la fira de les pizzes de San Pietro di Cazzo. Si hi ha un col·lectiu que practica la diversitat sexual des que els germans Lumière van obrir la veda, és el dels que fan pel·lícules pornogràfiques. Sense que calguin ministres d’igualtat, en pel·lícules com Todos sobre mi madre o El club de la ducha s’hi pot trobar qualsevol combinació de gènere i nombre imaginable. Sexe entre dones, entre homes, entre homes i dones, entre transsexuals i cabres, entre una dona i cent homes, dos dels quals transsexuals, entre un home i cent dones, entre dones velles i joves, entre homes vells i joves, entre dones i cavalls, entre cavalls, serps i homes, entre gossos, entre dones lletges i dones guapes, gossos i un poni, entre dones vestides de caputxeta vermella i homes vestits de llops... Em sembla que no em deixo res.

Diria que l’única assignatura pendent que els queda és la del sexe interreligiós en la seva vessant més multicultural. Vull dir que no sé si hi ha pel·lícules on elles duguin burca (o burquini) i practiquin actes amb infidels cristians. O no sé si hi hauria alguna pel·lícula que mostrés persones de religió jueva fent l’amor amb diversos gentils. Si així fos, jo demanaria als directors que evitessin la poc correcta expressió “sábado, sabadete...”, que dóna la idea que els actors podrien haver fet ús, el dia del Senyor, d’aparells vibratoris elèctrics o mecànics.