Petits gestos de ‘1984’

Diuen que el senyor Tim Robbins dirigirà a Barcelona l’obra 1984 d’Orwell. A 1984, Orwell adverteix del perill d’un poder públic omnipresent (d’aquí surt el concepte Gran Germà), que actua com a guardià de la societat (busca sempre el nostre bé), amb una rentada de cervell permanent gràcies a la propaganda (per evitar que el ciutadà prengui mal). I tot això ben organitzat des de la base: una educació dissenyada per crear mesells. Aquesta posta en escena de l’obra d’Orwell hauria d’estimular els catalans a reflexionar sobre el futur del país.

Fa unes setmanes, anant en cotxe, vaig efectuar un avançament a uns 80 km/h, de manera perfectament legal. El conductor de l’altre cotxe, però, va fer sonar el clàxon, gesticulant, com si jo conduís com un boig. Aquest tipus d’individu, irrecuperablement cretinitzat per les amenaces i la propaganda oficials, comença a ser massa freqüent. I és que els darrers anys he descobert, amb gran tristesa, que Catalunya és un país al qual és relativament fàcil menjar-li el coco. Per exemple, és penós veure com, en lloc de muntar en còlera i reaccionar contra la incompetència de les autoritats, Barcelona s’ha convertit en la ciutat que menys aigua gasta d’Europa. I la broma de la dessalinitzadora? La més gran d’Europa, ens diuen. Lògic. Cap govern europeu n’instal·la perquè sap el que contaminen i l’energia que gasten aquestes plantes. Però nosaltres ens ho empassem com un èxit. I val més no parlar de l’aixecada de camisa que significa la recollida selectiva d’escombraries.

Definitivament, els catalans hem perdut la consciència que cal plantar cara als que manen. Cal fer-ho per simple i higiènica desconfiança vers el poder. Només aquest posicionament permet articular una societat lliure. Encara que participem d’un mateix sistema (com el fiscal i l’advocat formen part del sistema judicial) el poder públic i el contribuent tenen interessos contraposats. El poder públic, sense una societat civil forta, és perillós i porta a la destrucció del sistema de llibertats.

Els posaré un exemple de manipulació. Recorden quan anar en bicicleta sense casc i proteccions constituïa un risc intolerable? Se’ns va castigar el cervell ad nauseam. Es veien imatges grotesques. Famílies senceres, estupiditzades, amb nens de dos anys amb bicicletes de rodetes i equipats amb casc, genolleres, etcètera. Com si anessin a la guerra. Doncs ara resulta que, de cop i volta, aquestes proteccions són innecessàries. Per què? Doncs perquè el poder públic ha descobert un negoci que es diu Bicing que fa impossible exigir als ciutadans i als turistes que vinguin equipats de casa per si, potser, lloguen una bicicleta. Una clara demostració de com el poder públic renta el cervell segons els seus interessos.

Evidentment, no ajuden gens tantes organitzacions oficials lamentablement transvestides de societat civil. Quina representació es pot esperar d’una Cambra de Comerç que practica eleccions amb l’etiqueta de partit únic (com al 1984 d’Orwell)? Eleccions en les quals només participa el 2 per cent del cens? Mentrestant, davant aquesta debilitat, la maquinària funcionarial no para. Llegeixo que un empresari que havia ocupat la presidència d’una de les fires que es fan a Barcelona ha estat substituït per un funcionari amb carnet.

Democràcia no és només votar cada quatre anys. L’enorme poder que la democràcia posa en mans del sistema públic constitueix un perill si no es posseeix un sistema judicial eficaç i independent. I una premsa lliure. I la societat civil catalana no pot comptar amb cap d’aquestes dues peces fonamentals. Tenim uns polítics que van degenerant per l’endogàmia sorgida d’un sistema electoral funest, i que van sent menjats per una maquinària pública ineficient però amb vida pròpia, que no està obligada, ni vol, a passar comptes amb el contribuent –el 68 per cent dels parlamentaris catalans són empleats de l’erari públic i, per tant, es fan les lleis a la seva mida–. El resultat no pot ser altre que el previst per Orwell. Petits cretins atemorits, amb el petit cervell rentat per la petita propaganda dels petits gestos. Un país perillosament empetitit.