Com (a) germans

De la normativa actual se'n desprèn que si dues persones s'estimen com a germans és que són germans, mentre que si s'estimen com germans, no ho són. Per fer-ho més didàctic, molts gramàtics afirmen que com a equival a en tant que, mentre que com equival a igual que. El DIEC ho rebla amb l'exemple “El meu cosí i jo ens estimàvem com germans”. Tanmateix, l'ús majoritari abona la forma com a volent dir igual que, de manera que, en la pràctica, trobem de tot. M. Teresa Espinal recull com bons germans com a variant formal (i, per tant, sinònima) de com a bons germans. I en la Bíblia interconfessional, Rafael diu a Tobies: “Sara et donarà uns fills que tu estimaràs com germans”. Però sant Pau insta els cristians de Roma a estimar-se “com a germans” (i no són família nombrosa). Josep Ruaix, que la va corregir, apunta una distinció enormement subtil: com voldria dir “com si fossin”, i com a, “com escau a”. Massa subtil, trobo, perquè orienti l'usuari. Veuria més assenyat donar sempre per bo el com a amb valor comparatiu quan al darrere hi ha només un nom o un adjectiu en plural. És el cas de les frases “discuteixen com a bojos”, “treballen com a negres” o “hi havia rates com a conills”, en què no parlem ni de bojos ni de negres ni de conills. Una norma així fa que la forma correcta sigui més intuïtiva, i el català, més fàcil. No té una base semàntica però respon al que l'orella del parlant sensible, avui, encara sent.