En una cruïlla

En els sentits figurats és on més costa distingir la interferència (mai ho diríem si no fos pel castellà) de l'evolució condicionada (ens hi ha dut el castellà però hi podíem arribar tots sols). En la frase “El fracàs escolar és un problema de calat”, donem a un mot català, calat, un valor figurat que cap diccionari recull. Però és que tampoc el recull la RAE. Per trobar que de calado vol dir de importancia, de trascendencia, hem d'acudir als millors diccionaris bilingües. En algun moment, un poeta anònim (és poeta qui treu suc a les paraules) va passar de la fondària d'un riu o d'un vaixell a la d'un tema, problema o qüestió. La troballa va quallar i ens l'han encomanada. Què ha de fer l'escriptor que se sent temptat a usar-la? Valorar si les alternatives (d'importància, de transcendència, d'abast, etc.) són igual de satisfactòries, i jugar-se-la, únicament, si té clar que no ho són. Us en poso un altre exemple. Alguns diuen que el catalanisme es troba en una cruïlla. I d'altres, fent un pas més, titulen: “La cruïlla del catalanisme”. Darrere aquesta cruïlla hi ha l'encrucijada. És un calc? Tothom s'ha trobat en una cruïlla sense saber per on tirar. ¿Hem de reprimir a qui dóna a aquest neguit un sentit figurat? I, si ho fem, ¿no estem tallant les ales als nostres creadors de llengua? No hi ha una resposta fàcil, però, en tot cas, té ben poc nivell intel·lectual la que diu: “És incorrecte. No surt al diccionari”.