i ara què, urbanita?
Decadència i caiguda de l'imperi català
Nèstor Luján provava els suposats gran cuiners amb la truita de patata
És terrible la cuinodependència que pateix la dissortada Catalunya actual. Cada cop que engego el televisor m'hi trobo un cuiner. Ja no es tracta de fer les seves receptes davant els fogons sinó d'opinar i intentar vendre la moto de les excel·lències culinàries del país, com si no tinguéssim cap altra inquietud amb què omplir el pap. Com als moments més nefastos de l'imperi romà, tot sembla vehiculat a través de la panxa i del sexe. Paradoxalment, és més fàcil trobar cuines exòtiques que una bona recepta casolana. Has de contractar un investigador privat per localitzar restaurants on facin menjar del de tota la vida. És més difícil trobar un fricandó que un plat d'una zona de Malàisia o dels confins de l'Àfrica.
Enyoro quan els escriptors de qualitat, com Quim Monzó, ens explicaven on hi havia les croquetes més cruixents o la truita de patata més sucosa. Precisament, quan va començar tot el deliri d'addicció a l'imperi culinari, Nèstor Luján –un dels primers gurus de la gastronomia d'aquí, però militant escèptic–, ja se'n fotia. Quan entrava a un restaurant, sortien a saludar-lo els cuiners i intentaven sorprendre'l, però ell sempre exigia la truita de patata. Era un dels seus plats favorits per sopar i li servia per provar l'habilitat i exigència dels cuiners. ¿Qui de tots aquests individus que surten dient bajanades per la televisió seria capaç de fer una truita de patata com Déu mana? Manuel Vázquez Montalbán, per exemple, era capaç d'escriure sobre cuina o situar-la en la ficció de les novel·les de Carvalho i, a més, posar-se al fogons i elaborar uns plats espectaculars.
El que resulta més lamentable és la sacralització que s'ha fet de la cuina a la televisió. Catalunya no pot exhibir els seus escriptors, científics, metges, artistes o professors universitaris, no. L'àmbit se circumscriu a esportistes famosos, polítics, cuiners, imitadors i periodistes afins a les cadenes. Tanta sofisticació culinària m'acaba produint indigestió. Quan faran el programa sobre la camamilla?
