València existeix

València existeix, i té una Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que fa una feina digna i respectable, com ara una gramàtica normativa que podeu consultar en línia. I ho dic perquè sembla que hi hagi un pacte de silenci sobre la constant i valuosa aportació d'un munt de filòlegs valencians que estan convençuts que només un estàndard policèntric revifarà l'ús. No van de blaveros ni de catalanistes: van de valencians que volen un futur en valencià. I tenen tan clar que català, valencià i balear són la mateixa llengua, com que una normativa de formes úniques no és la millor estratègia per salvar la llengua allà on agonitza. S'hi pot estar d'acord o no, però fem un trist favor a la llengua comuna girant-los l'esquena, fent veure que no hi són. Entre les propostes de Fabra que no han arrelat, potser la més emblemàtica és la caiguda de preposicions, la que no ens deixa dir “S'ha oposat a que vinguis”. L'AVL la tracta amb seny i ponderació: dóna per bona la normativa actual, basada en la llengua medieval i paral·lela al francès i l'italià; afirma que en certs casos la caiguda es manté viva, i admet, finalment, que en d'altres la llengua ja no la fa. I conclou: “Tot i amb això, en els registres formals cal aplicar la caiguda”. De la manera més tàcita i prudent possible, entreobre la porta a la realitat. Esperem que la futura gramàtica de l'IEC no ens la tanqui als nassos impedint-nos convergir on és més fàcil fer-ho.