LA TRIBUNA
L'èxit no canvia la realitat
Poques persones tindran l'ocasió de fer arribar al papa les seves inquietuds o les seves esperances
Avui gairebé resulta obligat parlar de la visita del papa, Benet XVI, al temple expiatori de la Sagrada Família. Que vagi, doncs, per endavant, una cordial benvinguda: “Benvingut el qui ve en nom del Senyor!”. Aquesta va ser la salutació que rebé Jesús el diumenge de Rams a Jerusalem. Benvingut, en la traducció llatina de la Vulgata, és Benedictus. Coincideix, per tant, amb el nom escollit pel papa Ratzinger: Benedictus XVI. No tinc cap dubte que s'endurà un bon record de Barcelona, ja que la seva visita ja està essent un èxit. Del que no estic tan segur és que l'èxit –per si mateix– sigui una finalitat. Ni tampoc una prioritat. És sobre això que vull reflexionar.
Pel que respecta a l'organització, l'èxit seria que, amb una mínima despesa, s'aconseguís un màxim de comunicació amb el papa. I de comunicació reciproca. Gràcies al desplegament dels mitjans, les paraules del papa arribaran a moltíssima gent. Però no al revés: seran molt poques les persones que tindran l'oportunitat, ja no dic de parlar amb el papa, sinó de fer-li arribar les seves inquietuds o les seves esperances. Estem parlant d'una visita pastoral del màxim representant de la Església catòlica. Fins ara no s'ha trobat la manera d'establir amb el papa un grau o un altre de comunicació. Encara que nomes fos a través del seu staff. Són molts els grups eclesials que voldrien ser escoltats. Ser escoltat seria millor que exhibir una pancarta, amb l'esperança que sigui vista, si no pel papa, sí per alguna de les persones del seu entorn. Però això i res és el mateix. Les principals persones de l'entorn papal ja fa temps que coneixen el contingut d'aquestes pancartes. Per tant, ja fa temps que haurien d'haver establert una bona comunicació amb els diferents grups que es volen fer sentir i ja estarien integrats a la visita papal. Algú podria parlar en representació de tots. Diria que una visita pastoral o un viatge apostòlic ha de donar, en primer lloc, fruits pastorals o fruits apostòlics. Aquests fruits ja hi podrien ser si, en lloc de tant enrenou, haguéssim anat per feina des del primer moment.
Estic parlant de treure rendiment dels viatges papals. Atès que són com són, no hi ha cap raó que impedeixi aprofitar l'avinentesa per part de tothom que en tingui ganes. Deia Talleyrand (1812-1904) que “res no té més èxit que l'èxit”. I el viatge de Benet XVI a Barcelona s'ha plantejat perquè fos un èxit. Èxit de públic assistent i èxit de personalitats vistents. Què té d'estrany, doncs, que siguin tants i tan diversos els grups que s'han manifestat? L'èxit engendra èxits, de la mateixa manera que el diner fa diners. I aquests dies no s'ha parlat d'altra cosa que d'èxit i de diners. Es pretenia que la visita del Papa fos un èxit. I que els diners gastats, malgrat que són molts, semblessin pocs, comparats amb els guanys. Els guanys, en opinió del propi cardenal de Barcelona, Lluís M. Sistach, són sobretot la projecció que tindria (i que sense dubte està tenint) Barcelona –i per extensió Catalunya, amb el temple de la Sagrada Família com a logotip– amb motiu de la visita papal. En la seva opinió, la visita d'avui “era el fet més important que viuria Barcelona, d'ençà dels Jocs Olímpics del 92”. Potser es va excedir en la comparació, però no en la seva declaració d'intencions. És molt clar que, per a ell, i en termes generals per als bisbes de Catalunya, aquesta visita d'avui constitueix un gran esdeveniment. S'ha parlat, fins i tot, que l'Església catalana està passant per un moment dolç. Tan dolç que, per primera vegada, que jo sàpiga, el cardenal Sistach ha tingut la gosadia de desmentir publicament al numero 1 de la CEE, el cardenal Rouco; el qual, també ha aprofitat l'avinentesa per negar l'existència d'una “església catalana”. Segons ell existeix una sola església: l'església universal, que, si no m'equivoco, és l'espanyola. Doncs no: l'església universals és la suma de totes les esglésies locals. El fet diferencial català també tindrà més projecció, gracies a les picabaralles que la recerca de l'èxit provoca. O sigui, que encara que l'èxit no hauria de ser prioritari, atès que no hi ha manera d'evitar-ho, el meu desig és que estigui repartit. Tothom hi té dret, ja que si no fos per tots –els que hi estan a favor i els que hi estan en contra i els que “ni fu ni fa”– l'èxit de la visita papal no existiria. No oblidem, però, que l'èxit no canvia la realitat.
