Articles

Apunts

Recepta

Aquest dimarts hem conegut l'informe PISA, de fet una enquesta, sobre la comprensió lectora, matemàtica i científica d'uns milers d'estudiants de 15 anys de 66 països, Catalunya inclosa. Les nostres autoritats estan contentes, jo diria que gairebé eufòriques. I és que els anteriors informes van ser un gerro d'aigua freda. Ara sembla que els nostres escolars recuperen terreny i es queden a la mitjana, fins i tot una mica per sobre. Un aprovadet, només, doncs; però qui no es consola és perquè no vol.

No hauria de ser així. L'informe PISA ens hauria d'haver deixat una sensació d'incomoditat. Perquè, què demanem a l'escola? Quedar bé a l'informe PISA? Hi ha autoescoles que no ensenyen a conduir, sinó a aprovar l'examen. És això al que aspirem? ¿Volem que Catalunya destaqui en un estudi internacional? ¿O que els catalans pensin per ells mateixos i treballin per una societat millor?

Ho escric perquè l'informe, com altres, és ara una pressió afegida sobre els nostres mestres. ¿Què han de fer? ¿Instruir, formar i educar, o ensinistrar? ¿Ho volem tot, oi? Bons resultats i persones ben formades. La recepta és fàcil. Només té tres ingredients. El primer: que les autoritats escoltin el que tenen a dir els mestres. Veuran que no demanen gaire; només que tinguin en compte la seva opinió a l'hora de planificar. Escoltar-los és aconseguir gratis idees valuoses. El segon: que els deixin treballar sense pressions ni estridències, perquè l'educació, com tots els bons oficis, no vol soroll. I el tercer: temps, o sigui, estabilitat i paciència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.