Puresa

Des de mitjan segle XV fins a mitjan segle XIX (és a dir, durant uns 400 anys), van regir a les Espanyes els Estatutos de Limpieza de Sangre. Aquests estatuts eren un conjunt de normes que impedien a determinades persones accedir a qualsevol cos del servei públic (militar, religiós, docent, etcètera) pel sols fet de ser, o descendir, de jueus o musulmans convertits al catolicisme.

És a dir, que es marginava milers d'espanyols no per haver comès un delicte, sinó perquè ells, els seus pares o els seus avis en algun moment havien professat una religió diferent de l'oficial. I és que les autoritats havien decidit que aquella conversió no era prou sincera. Sabien de què parlaven, perquè totes les conversions s'havien fet a la força: en una banda, la pila baptismal; en l'altra, l'exili o la mort.

Demostrar la puresa de sang era difícil. Algunes autoritats demanaven fins a set testimonis de cristianos viejos. Com els famosos avals de després de la Guerra Civil, vaja. Aquesta exigència legal de la puresa de sang es va anar abolint de mica en mica durant el segle XIX, però la mentalitat intolerant que hi havia al darrere persisteix. Si un analitza les relacions entre Espanya i Catalunya tenint en compte aquest fet històric, alguns episodis apareixen sota una nova llum.

Em va cridar l'atenció que alguns comentaristes de Madrid, quan Joan Rosell va ser elegit president de la CEOE, destaquessin que havia defensat el molt ribotat tercer Estatut de Catalunya. Sí, també va defensar la unitat del mercat, però... era prou sincer? Sospita. Espanya no tolera conversos.