Total: una estafa

Han començat per la baula més fluixa. Els usuaris de la sanitat pública catalana rebran informació detallada sobre el cost de les medecines receptades. Quan més dèbil, necessitat d'ajuda i incapaç de protestar us sentiu, aprofitaran per tocar-vos la moral. És aquella “impertinència dels poderosos” que en el monòleg de Hamlet apareix com a una de tantes circumstàncies insuportables que poden ser motiu de suïcidi. Val més que reaccionem abans que això es generalitzi a totes les finestretes de l'administració. Res de més raonable que els ciutadans siguin conscients del paper que protagonitzen personalment en la despesa pública, és cert, hi estem d'acord; però aplicant la mateixa lògica haurem de proveir-nos de documentació que certifiqui els impostos que hem pagat. D'aquesta manera, quan ens trobem amb el mosso, el mestre, el metge, l'escombriaire o el coordinador d'anàlisis i estudis de processos participatius, abans de tota altra consideració, els demanarem que calculin quina és la part que ens toca en el manteniment del seu lloc de treball i siguin conscients de fins a quin punt la sostenibilitat de tot l'entramat depèn del nostre benestar. Perquè aquí, qui treballa per qui?

Hem arribat en un punt que cal tornar a començar i deixar ben assentades unes quantes nocions bàsiques. No som pagesos de remença adscrits a l'administració; no hauríem d'estar sotmesos al seu caprici; no els mantenim perquè decideixin per nosaltres i ens facin passar pel seu adreçador. Ben mirat, que ens tornin els calés, i tornem a començar, a veure si ens en sortim més bé. La burocràcia actualment existent està col·lapsant la societat i anul·lant l'individu; a més de dòcils i pagadors, encara voldran que els donem les gràcies. Doncs mira, no.