El govern del ‘no farem'

Molts ciutadans i opinadors catalans auguraven que no hi hauria diferències substancials entre un govern de progrés, liderat pels socialistes, i un govern de centredreta, liderat per CiU. Aquests primers dies del govern Mas ho desmenteixen. En l'àmbit de les polítiques de mobilitat i transport, per exemple, s'estan veient canvis de tendència molt preocupants. Així, en plena crisi de contaminació atmosfèrica, hem vist com el candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona proclamava la seva voluntat d'endarrerir la construcció de l'L9 del metro, i la seva aposta per la construcció d'una segona galeria al túnel, per a vehicles, de Vallvidrera. Els arguments de Xavier Trias de problemes pressupostaris coincidien amb les consideracions de Lluís Recoder, el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, que al Cercle d'Infraestructures insistia en la manca de recursos econòmics per a l'L9, i proposava la construcció de menys estacions o la paralització d'una tuneladora.

la línia 9 programada i iniciada en l'etapa del govern del president Pujol no es pot parar. Durant 7 anys, el govern tripartit n'ha redefinit el projecte, l'ha millorat i n'ha estructurat el seu finançament, amb un procés exemplar de col·laboració pública i privada. La paralització de les tuneladores comportaria uns problemes tècnics importants i incògnites sobre la viabilitat de la represa dels treballs, amb uns costos econòmics iguals o superiors a la continuïtat a través d'una nova concessió, que és el que estava previst. Les necessitats de reducció del dèficit només justificarien un alentiment en el ritme inversor, en la producció, però mai la paràlisi, ni la desvirtuació d'una línia que relliga tota la xarxa de metro i que dóna accés a barris i punts estratègics per a la competitivitat de Catalunya com ara les universitats, la fira o l'aeroport.

D'altra banda, el Govern de progrés, els socialistes, vàrem apostar per transformar Tabasa en un gran constructor i gestor d'infraestructures de transport i mobilitat. Tabasa té ingressos i una capacitat financera pròpia, que fan que no generi dèficit ni endeutament en els pressupostos de la Generalitat. Per tant, en aquests moments de restriccions pressupostàries, aquesta empresa és una gran eina per al govern, un poderós instrument inversor, un dels pocs que pot continuar construint les grans infraestructures del transport que necessita l'RMB i Catalunya. En aquest sentit, l'anterior govern ja va encarregar a Tabasa la construcció del nou carril bus VAO de la C-58, noves estacions i millores als FGC del Vallès, la segona galeria del túnel de Vallvidrera o el túnels de la Conreria. El nou govern, i el candidat de CiU a Barcelona, en canvi, es decanten per afavorir el vehicle privat i per endarrerir les actuacions que des de Catalunya es poden fer a favor de millors infraestructures de transport públic. En aquest sentit, em preocupen els comentaris que apunten que s'aprofitarà la política de reducció del dèficit, i la tàctica del peix al cove, per privatitzar per “quatre xavos” l'empresa Tabasa.

La mutació del programa electoral de CiU al programa del govern dels millors del president Mas és bestial. S'ha passat de la proposta, del farem, a la retallada, al no farem. No farem l'ampliació d'Alguaire, no farem algunes estacions de l'L9, podríem alentir l'eix transversal, no sabem si continuarem el procés d'integració tarifària... Cal potenciar el paper de Tabasa en el sector públic, oblidant-se de vel·leïtats privatitzadores. Cal continuar el procés de construcció de l'L9, cal mantenir el calendari de les concessions i la col·laboració pública i privada dels grans eixos viaris: transversal, diagonal, Vic-Ripoll... Les polítiques d'infraestructures de l'anterior govern continuen sent vàlides. Els socialistes comprenem els problemes financers de la Generalitat, estem disposats a compartir propostes, però estem convençuts que hi ha alternatives a la simple retallada. Es pot alentir sense aturar, es pot contenir sense esborrar, es pot fer sense desfer el que està en marxa. Al país li convé que el govern abandoni la política del no farem i comenci a fer el que el país necessita.