Fumar per amor
Tenen la resignació dels incompresos, dels condemnats a una doble vida, com qui arrossega una falta tan inconfessable que s'automargina perquè no l'assenyalin amb el dit. Són fumadors de carrer, lliurats al vici en solitari perquè se'ls expulsa de tot arreu. En ple hivern desafien el taro amb la valentia dels màrtirs, disposats a morir de fred, sí, però amb un cigarro als dits, que és un senyal de victòria dins del gremi quasi clandestí dels fumadors. Com aquells infeliços a qui la inquisició condemnava a morir cremats i no renegaven del seu credo ni tan sols quan els consumia la foguera.
Jo no fumo, el fum dels altres em fa raspera, m'empipa tornar amb la roba impregnada de fortor de tabac, em fastigueja entrar en un ascensor i haver d'aspirar l'olor agra del fum de tabac resclosit. Afortunadament, les lleis antitabac em protegeixen. Els bars i els restaurants ja no són núvols tòxics i a la feina s'han acabat les hores de reunions en una calitja que feia plorar els ulls. La llei deixa ben clar que el fum és una matèria non grata a la salut, però, de retop, converteix el fumador en un proscrit, un loser de novel·la negra que va d'exili en exili sabent que no té salvació.
La primera tongada de la llei antitabac va ocasionar uns curiosos efectes col·laterals. Prohibit el fum a la feina, els addictes van haver de sortir al balcó, al celobert o al carrer per obeir els impulsos del vici. Llavors es van produir coincidències entre persones que es van conèixer a força de fumar a determinades hores. El tabac va unir i va desfer parelles i es va arribar a la paradoxa de fer fumar homes i dones que no en tenien gens de ganes. Jo sento una gran admiració per aquests no fumadors que fumen per amor. Fer costat al proscrit és una bona estratègia per lligar, però és també un sacrifici si el tabac et deixa un gust agre a la boca i et fa coïssor a la gola. Com el cavaller que se sotmetia a proves de sofriment i resistència per demostrar l'amor a la seva dama, l'enamorat d'una dona nicotínica s'exposa avui a la vergonya pública, al refredat i a les malalties del tabac. Què no fa fer l'amor?
