Ull de peix
Maleïts jerarques
“O demòcrates o rebreu la santa ira dels països confortablement democràtics”
De tots els infaustos conflictes que assoten el món avui –i que, sumats a catàstrofes naturals, ens sacsegen i ens posen al davant un mirall on contemplem la nostra pròpia irresponsabilitat– n'hi ha un que trobo especialment espantós. Tots ho són, d'espantosos, però només en un es dóna un afany de poder de manera més desvergonyida. Em refereixo a la cruenta situació de la Costa d'Ivori. Molt bé: hem exportat la democràcia. Aplaudiments. Com feien els conqueridors a Amèrica, que implantaven el catolicisme a cops de creu, hem clavat el clau per la cabota a tot arreu. Ha estat i és una conditio sine qua non: si no vols ser una colònia, has de ser demòcrata, perquè la democràcia és la pera; tant se val que la cultura democràtica del teu país sigui zero, tant se val que la tupinada substitueixi sempre les eleccions. O demòcrates o rebreu la santa ira dels països confortablement democràtics. Doncs quan el president de la Costa d'Ivori, Laurent Gbagbo, va perdre les eleccions va dir que no, que ell no se n'anava i que li anessin al darrere amb una urna sonant. Aleshores agafa l'exèrcit, el treu al carrer i ordena: “Mata, extermina, perquè els meus enemics són els enemics del país”. Un argument antic.
Em fa pensar en aquelles famoses paraules d'Espriu: “A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad”. El gran poeta, que alguns voldrien oblidar, es referia a Franco. A tots els dictadors que anteposen el seu poder i la seva vida al poble que diuen estimar. Als salvadors envoltats d'un exèrcit letal. Als prepotents que no accepten la voluntat popular.
La Costa d'Ivori havia estat un lloc pròsper, però la corrupció, la comèdia d'una democràcia feudal i una crisi econòmica la van abocar a una guerra civil que va acabar el 2007. I ara el cabdill Gbagbo mata la seva població per mantenir-se al poder. No ens pensem, però, que el vencedor a les eleccions, Alassane Ouattara, sigui un angelet, car el seu acarnissament és semblant al de Gbagbo. I els ciutadans de la Costa d'Ivori moren a milers, i sense esperança. Maleïts jerarques, tots sou iguals: rics, viciosos i insadollables.
