Agència Catalana de Notícies
Divendres a les 2 vaig ser destituït fulminantment com a director de l'ACN pel nou president del consell d'administració, Josep Martí. Com que és una agència pública, perdonin que aprofiti per fer balanç de la feina feta. En aquests quatre anys l'ACN ha passat d'agència comarcal a ser un dels referents de la comunicació nacional. Amb la mateixa aportació pública directa d'abans (3,5 milions d'euros anuals), l'ACN ha triplicat la facturació, ha incrementat les empreses i mitjans abonats i ha elevat la influència en l'àmbit mediàtic nacional i estatal.
L'increment de recursos propis ha permès augmentar la plantilla de periodistes, que avui són l'autèntic patrimoni juntament amb la marca ACN. Una redacció digna a Barcelona –abans la redacció era a Girona, avui delegació– i una bona presència territorial han fet possible vertebrar l'agència nacional i prioritzar criteris periodístics. S'ha crescut a la capital sense marxar de comarques, i fa un any es van posar antenes internacionals (un sol periodista sense seu física) a Brussel·les, Londres, París, Berlín i Nova York. La internacionalització ha estat l'aposta que ha permès situar els interessos catalans en el món mediàtic global, amb web en anglès inclosa.
Això s'ha fet amb austeritat. Un periodista de l'ACN escriu, fotografia, grava àudios i enregistra vídeos, cobreix actes de premsa i aixeca notícies. No hi ha empresa periodística al país amb una redacció tan innovadora i polivalent. És el model ideal? Aquest debat ja no em pertoca. Fins ara, ha estat l'únic possible amb criteris de sostenibilitat. La ràtio de pressupost de l'agència (públic i/o privat) per habitant està, en el cas català, per sota de la resta de països europeus. El pressupost per habitant és de 0,47 euros a l'any per a l'ACN; 0,66 per a la croata CNA; 1,02 per a l'espanyola Efe; 1,35 per a l'eslovena STA; 1,60 per a la francesa AFP; 1,66 per a la belga BNA, i 2,88 per a la suïssa ATS.
Tanco aquesta etapa professional amb la satisfacció del deure complert, amb enorme agraïment als periodistes i amb el desig de tota la sort i encert a qui acabi ocupant la direcció.
