Escrius bé

Durant els vint anys que fa que escric textos, textos sempre efímers i dispersos, només he rebut dos comentaris elogiosos. Jo vinc d'una terra on no es fan mai elogis i on les crítiques es fan totes a l'esquena. Quan es va morir el meu tiet, un metge company seu em va dir al tanatori que ell havia estat molt orgullós de mi. Ara bé, a mi el tiet no solament això no m'ho va dir mai, sinó que em va dir sempre que havia de treballar més, i estudiar més, i com pot ser que encara no hagis llegit aquest llibre, i a veure si acabes algun projecte, i ara que has acabat això què penses fer. Ara m'adono que la seva lliçó és que cal procurar treballar sense rebre mai elogis ni crítiques. No es tracta de passar totalment desapercebut, perquè al nostre país cal que et coneguin per anar fent la viu-viu. Es tracta tan sols de passar prou de puntetes perquè no et distregui cap polèmica ni et fereixi cap enveja.

Vaig rebre el primer elogi l'any 1994 a la classe de sintaxi catalana de Joan Solà a la Universitat de Barcelona. El professor Solà ens havia fet fer una redacció i, quan ens la va tornar amb la sintaxi corregida, a mi m'hi havia escrit una nota al peu, amb llapis, que deia: “Escrius bé”. Això em va fer més feliç que no pas cap altre assoliment acadèmic. No era cap felicitació ni cap reconeixement; no va escriure “escrius molt bé”. Era només una nota per indicar-li a un jove perdut que l'escriptura era una tasca possible.

El segon elogi me'l va fer un paleta sobre un text que havia publicat en una revista contracultural local. Però aquell ha estat el seu únic elogi. Ara a vegades ens trobem a la nit després d'haver begut durant cinc o sis hores (ell bàsicament cervesa i jo sempre seguint el mateix ritual: dues cerveses Rosita o del Montseny, dos mojitos, l'ampolla de vi per barba que fem per sopar, una ratafia i un nombre indeterminat de gintònics), i em comenta que llegeix aquesta columna quinzenal. Si he parlat de política, diu que m'he de mullar més; si parlo dels Estats Units, diu que no fanfarronegi; si parlo de mi, diu que la meva vida no li interessa. Sort que a l'hora de demanar una altra ronda sempre ens posem d'acord.