Cada expositor és un reiet

L'home amb més antiguitat de l'exposició és en Josep Tarrés. Amb ell vam fer l'any 1976, en quedar dissolta l'organització estatal que organitzava l'exposició, una convocatòria als que hi havien participat, els aficionats a les flors i les persones interessades que tingués continuïtat. La crida va tenir un resultat discret, tirant a dolent, i a la Casa de Cultura vam exposar el desig de refer l'organització, al recer d'una fundació o associació. Va córrer la notícia i es va engendrar el que hauria de ser l'Associació Amics de les Flors, que va tenir la responsabilitat total de l'exposició fins al 1990, en què l'Ajuntament agafà el relleu i relegà l'associació a un segon terme. En Josep no és un reiet: és l'emperador d'Alemanys. Allí fa i desfà, crea, treu i posa, s'inventa històries i, amb el seu entusiasme contagiós, atrau els visitants. La resta, comparats amb ell, són reiets o reinetes. Cada expositor té manies i si no obté el que vol amenaça de no tornar. La Maria els diu a l'orella: “L'any vinent et donaré Sarraïnes o Sant Nicolau”, i resten com banyats amb aigua del Carme. Riuen i surten del cau hipnotitzats. Ara bé: si no ho apunta a la llibreta, ho oblidarà. (No ho apunta, és clar.)