Què en sap el gat de fer culleres?

M'han contat d'un petit municipi periurbà de la Catalunya interior en el qual una persona veïna, resident en una casa cèntrica del nucli de població, amb pati que dóna a un carrer principal, es dedica a l'auxili social de la població felina des de fa anys.

El que primer era una mania particular emparada en les teories de la protecció dels animals i els veïns van encaixar com una curiositat, al cap d'un temps es va convertir en una autèntica obsessió per part d'una persona sola i en un problema per a la resta de conciutadans.

A banda dels concerts nocturns, en horari diürn es feia difícil circular. Els gats s'havien convertit en els amos de les voreres i de la calçada.

Les denúncies van començar a arribar a l'Ajuntament, que va haver d'intervenir demanant a la persona en qüestió que limités el seu altruisme paternalista amb els animals. Immediatament, aquella persona va iniciar la seva particular campanya contra l'Ajuntament, amb tota mena de comentaris de botiga i a peu de carrer.

Com que no hi va haver manera de convèncer aquella persona del perjudici indirecte que ocasionava la seva obsessió, l'Ajuntament va haver de contractar un servei especialitzat per reduir la població felina del municipi.

Com que no es va poder resoldre el cas totalment, els gats supervivents continuen menjant en el pati d'aquella casa i, de nits, miccionen i forniquen sobre la sorrera de la llar d'infants pròxima al punt nutritiu. Les autoritats responsables d'inspeccionar el centre escolar han exigit a l'Ajuntament un tractament especial per a la sorrera per raons de salubritat i així l'Ajuntament ha hagut de pagar els caçadors de gats i els extres d'higiene, salut i medi ambient.

La persona en qüestió continua fent la seva campanya particular contra l'Ajuntament i ha convençut alguna altra persona perquè deixi un recipient amb material comestible a la porta de casa. I la mainada, innocent, s'il·lusiona quan observa les mixetes a la tanca de l'escola, esperant que soni la sirena, per entrar-hi a miccionar, a dipositar una partida d'excrements pudents i a seguir fornicant sobre la sorrera.