Aquí i a la Xina Popular
Josep-Lluís Carod-Rovira ha deixat ERC. Des que s'ha conegut la notícia, s'ha engegat la tradicional onada de comentaris (més o menys anònims) que desemboca a la platja dels diaris digitals i altres plataformes de mitjans de comunicació electrònics. Me n'he llegit una mostra significativa i veig que, molt majoritàriament, són comentaris desfavorables a Carod, més opinatius que argumentatius. En poc més de dues dècades, pel que sembla, Carod-Rovira s'ha guanyat més enemics que amics i, sobretot, s'ha convertit en centre d'interès de la crítica fàcil i paradigma de l'heretgia per als propagandistes anatèmics.
Me'n guardaré prou de censurar o negar els estats d'ànims, les sensacions i les raons i desraons dels comentaristes virtuals, però en un país petit i anòmal com el nostre, la retirada de la primera línia de l'activitat política d'un personatge com Carod-Rovira l'hauríem d'interpretar com una gran pèrdua i no com una bona nova.
En un país normal, és més que probable que Carod-Rovira no s'hauria dedicat a la política (entesa com a política de partits), perquè Carod-Rovira no ha estat mai tallat pel patró de la política, sinó pel patró de la intel·lectualitat. En aquest sentit, la gran aportació de Carod-Rovira a la política catalana té a veure amb la sistematització concreta de l'independentisme i amb l'homologació de l'independentisme en el conjunt de la vida política catalana.
Carod-Rovira és el pare intel·lectual de l'independentisme modern. Ha estat l'amo de la casa pairal de l'independentisme contemporani. Però com recull el relat universal (no només freudià) els fills conspiren per matar el pare. I paradoxalment, alhora que maten el pare, han de salvar la casa. A risc de perdre el pare i la llar.
Desconec si Carod-Rovira té previst apuntar-se en el futur a alguna altra maniobra política de partit, però temo que el preu que ha pagat (especialment en l'àmbit personal més estricte) demostra que, com aquells genis o savis avançats al seu temps, la societat (inclòs el catalanisme polític i sociològic) no està disposada a fer el pas endavant necessari per a la normalitat nacional.
