Articles

Emocions al Pirineu

Malgrat la bona temporada turística que es preveu, s'ha de continuar impulsant el canvi de model cap al turisme sostenible. Agafem de mostra el Pirineu. Quan es va fer el pla per analitzar el futur del turisme de neu, sensatament ja es va parlar de turisme de muntanya. Perquè el primer objectiu és desestacionalitzar i no dependre de factors climàtics. I això implica el factor identitari. Som la gent, la nostra cultura, història, gastronomia, llegendes, literatura, manera de viure i de ser les que acaben de donar un valor únic i diferencial a la capacitat d'atracció que puguin tenir les nostres terres. Les resistències a assumir aquesta obvietat són enormes. Perquè la rutina i la ignorància d'entrada són gratis, però després surten caríssimes.

L'acció empresa en els darrers anys està provocant petits grans canvis. En els espais naturals es comença a entendre que el millor per protegir un espai és gestionar els fluxos de gent donant serveis diversos de guiatge i facilitant els circuits. L'ús intel·ligent dels espais protegits ha de possibilitar millorar el finançament per a la seva gestió. Un exemple de bones pràctiques, les que s'organitzen des de les Planes de Son o des del Museu del Pastor de Llessui. I la posada en marxa de l'autobús del Parc de Sant Maurici que recull caminants que han fet travesses per tornar-los al lloc de sortida.

El problema de la gestió del patrimoni natural i històric cal abordar-lo des de l'òptica públic privat. Si no, és freqüent trobar el que podria ser un recurs magnífic que no esdevé producte turístic perquè les hores de visita o els serveis que dóna són ínfims, perquè s'alimenta tot de pressupost públic. Caldrà posar fil a l'agulla per tal d'assegurar la continuïtat o la millora de la gestió de paquets impressionants de patrimoni com el de les Valls de Boí, les Valls d'Àneu o la resta dels Pallars. La signatura de diversos acords amb ajuntaments de la zona arran del pla d'intangibles turístics de Catalunya va marcar els focus on calia desenvolupar prioritàriament la museïtzació d'aquest patrimoni. Com els orígens de Catalunya, la ruta del Pirineu comtal de la qual la tardor que ve TV3 oferirà un programa que auguro d'èxit com va ser el del GR Camí de Sant Jaume. A la Vall d'Aran, Arties hauria d'acollir l'explicació de la Querimònia, base jurídica de l'estatus especial de la Vall; a la Vall de Boí a Pont de Suert calia explicar el paper dels senyors d'Erill en l'edat d'or medieval, conseqüència de la qual són els monestirs; al Pallars Sobirà destaca la figura de Llúcia de la Marca, clau en la construcció romànica des de Gerri de la Sal fins a Santa Maria d'Àneu i Sant Pere del Burgal, amb protagonisme del pintor Mestre de Pedret.

Però hi ha altres relats d'interès. L'escriptor Vidal Vidal, un dels principals promotors del turisme cultural a les terres de Lleida, va contribuir a encunyar la marca Pallars Nostàlgic, que ha esdevingut producte d'èxit en mans d'una petita agència local. Els recursos hi eren, però sense empaquetar i marcar no afloraven: Museu dels Raiers, Tren de la Garrafeta (màquina de vapor) a la Pobla de Segur i molí de l'oli, botigues de Salàs (establiments dels anys 60) –ara mateix amb una excel·lent exposició titulada Del Pallars a la Pampa sobre l'emigració pallaresa de fa un segle–, la Central de Cabdella (primera central hidroelèctrica), les salines de Gerri de la Sal i el ja citat Museu del Pastor, o l'ecomuseu de les Valls d'Àneu amb centre a la Masia de Can Gassiot d'Esterri d'Àneu. Acompanyat d'una bona gastronomia, liderada pel col·lectiu de cuiners de la Xicoia que recupera gustos tradicionals de la vaca bruna i l'ovella xisqueta i formatgeries reinventades des de Sort a Altron, passant per Gavàs.

Finalment, un altre filó d'interès és la recent memòria històrica. La tasca de recuperació i senyalització del Memorial Democràtic ja permetria que agències privades gestionessin interessants paquets sobre la terra d'exili, la repressió, maquis i passadors, ambientada amb les millors peces de la novel·la catalana recent d'autors com Jaume Cabré, Maria Barbal o Pep Coll. Per fer avançar el turisme sostenible, l'únic possible amb futur, cal seguir el camí traçat els darrers anys i no defallir davant de les rutines i els nous obstacles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.