On és Andreu Nin?

Un xafogós dia d'aquest estiu que s'acaba, conduint per una carretera del Pallars, vaig veure un rètol indicant la proximitat d'un “Espai de la Guerra Civil”. Amb il·lusió, vaig girar al trencall indicat, content de veure que, per fi, alguna administració s'ocupava d'explicar i difondre un dels conflictes militars més terribles de la nostra història nacional. Em refereixo, evidentment, a l'única guerra civil que els catalans hem viscut, que no és altra que la lluita que va enfrontar el rei Joan II i els remences, d'una banda, contra la Diputació del General i el Consell de Cent, de l'altra. Aquest conflicte, que es va lliurar entre els anys 1462 i 1472, sempre ha rebut el nom de Guerra Civil, a vegades amb l'adjectiu innecessari i redundant de catalana.

Per això, gran va ser el meu desconsol quan vaig comprovar que aquell indret del Pallars feia referència a una altra guerra civil, en aquest cas espanyola, on nosaltres només hi vam posar els camps de batalla, els morts i els exiliats, i de retruc vam perdre-hi les nostres institucions. Sensacional. Aquest espai, com tants d'altres, és fruit de la feina del Memorial Democràtic, un òrgan governamental creat l'any 2007 i que limita el seu camp d'actuació al període comprès entre l'any 1931 i el 1980, casualment l'any de l'accés de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat.

Val a dir que admeto que quan es va crear el Memorial Democràtic, i vaig sentir dir que buscarien les persones desaparegudes durant els turbulents anys de la Guerra Civil espanyola i la repressió posterior, vaig sentir una mena de satisfacció. Vaig pensar que finalment es faria una recerca seriosa i responsable per escatir on són les restes d'Andreu Nin, un dels líders polítics més rellevants d'aquells temps. Més encara, estava convençut que seria una recerca relativament fàcil, atès que als arxius del PSUC, partit de la direcció del qual formava part el conseller titular del Memorial Democràtic, hi hauria pistes que aclaririen com va morir Andreu Nin i i on va ser sepultat. Ja se sap que els comunistes eren gent endreçada i que qualsevol decisió generava molta paperassa, de manera que és altament probable que a la seu del PSUC o a l'antiga KGB hi hagi documents interessants sobre la tortura, assassinat i enterrament del líder del POUM. Però, sorprenentment, aquesta recerca no s'ha fet, la qual cosa em fa sospitar que el Memorial Democràtic ha tingut una direcció que s'ha guiat més per una motivació política que no pas per un interès científic.

En efecte, tinc la percepció que el Memorial Democràtic s'ha convertit en una eina política i propagandística, sense gaire acceptació entre la comunitat científica i sense uns objectius consensuats. La immensa majoria d'historiadors i professors universitaris que conec comparteixen una opinió força crítica de la seva gènesi i funcionament, raó per la qual urgeix una acció governamental per redreçar-ne la situació. Amb el pas dels anys un organisme dedicat únicament al període republicà (espanyol), la guerra civil (espanyola) i la tirania (espanyola) acabarà patint unes patologies que el convertiran en un calaix ple de pols. Serà com si ara tinguéssim un centre dedicat exclusivament a la recerca de les guerres carlines. Per això cal ser valents i, sense menystenir la feina feta fins ara, reconvertir el Memorial Democràtic en una eina més ambiciosa, útil i moderna: el Memorial Nacional, dedicat a l'estudi, reconstrucció i difusió de tota la trajectòria històrica nacional de Catalunya.