Ull de peix
Dones
Aquestes tres lluitadores no han obtingut el Nobel perquè són dones, sinó perquè són coratjoses
El premi Nobel de la Pau a Ellen Johnson Sirleaf, Leymah Gbowee i Tawakkul Karman ha coincidit amb els fastos i festes espanyols, que s'acostaven a l'esperpent, per la boda de la duquessa d'Alba. El reverencialisme al poder, al diner i al latifundi obsolet ha estat piadosament silenciat per la majoria de mitjans internacionals. No sé si m'explico: aquestes tres lluitadores no han obtingut el Nobel perquè són dones, sinó perquè són coratjoses, intel·ligents i han canviat, per a bé, la vida dels altres.
Com tothom sap, el Nobel de la Pau no és un premi per a dones –com la recentment traspassada Wangari Maathai, de Kenya–, perquè sovint ha estat concedit a homes, però en canvi sí que és un premi per a Àfrica, que entre convulsions, fam, revoltes i afany inequívoc de llibertat ha dinamitat totes les previsions dels cauts cossos diplomàtics i els astuts serveis d'intel·ligència. Són dones magnífiques, capaces de posar en pràctica això de què s'omplen la boca els candidats polítics: la igualtat, la llibertat, la tolerància. La pau.
Som les dones més pacifistes que els homes? I, si és així, és perquè biològicament som més conservadores per l'instint protector reproductiu? A mi em sembla que les actituds humanes són fruit de la història, és a dir, de la cultura. I que si un col·lectiu ha estat apartat sempre de les armes, no sentirà cap inclinació per la violència. I, tanmateix, tots coneixem dones violentes, agressives i crispades i que en arribar al poder sorprenen per la contundència de la seva política. A més, l'afany de protecció maternal no té res a veure amb el conservadorisme polític. Els historiadors de l'Espanya recent ho consignen: en obtenir el dret al vot, el 1933, durant la Segona República, un clam d'indignació va córrer per les files de les esquerres: les dones són conservadores per naturalesa!, deien. O també: fan cas del que els diuen els capellans! El triomf electoral del Front Popular va deixar, però, pocs dubtes sobre l'afany de progrés i llibertat de bona part de les dones. Aquestes magnífiques dones són, avui, l'esperança d'Àfrica. I està molt bé que un Nobel els doni la rellevància internacional que mereixen.
