Opinió

No piuleu, no us emboliqueu

Un periodista de l'Aràbia Saudita ha anat a parar a la presó a causa d'unes frases sobre Mafomet que les autoritats troben blasfemes i pròpies d'un apòstata, per la qual cosa li correspon pena de mort. Ha gosat adreçar-se al fundador de la religió islàmica en termes que difícilment trobaríem incorrectes els infidels occidentals: “En el dia del teu aniversari, et vull dir que he estimat el rebel que hi ha en tu, sempre has estat una font d'inspiració, però no m'agrada l'aura de divinitat que t'envolta… Et parlaré com a un amic, no res més.”

Qualsevol que hagi anat a catequesis postconciliars, hi trobarà ressons d'una certa manera de tractar la figura de Jesucrist en el catolicisme que abandona la simbologia del pantocràtor i elabora un relat de la seva existència humana i del seu paper com a animador de la comunitat. És posar-se a cantar, per exemple: “Per la gent de Natzaret era el fuster i era l'amic. Amb les mans ha treballat, com fas tu i com faig jo”, en lloc d'analitzar el concepte grec d'hipòstasi, necessari per entendre la Trinitat. El problema de l'engarjolat blasfem deu haver estat llegir massa –i això que hi ha pocs llibres en aquells deserts– i haver meditat sobre els fundadors de religions. Un cop ha demostrat que podia pensar pel seu compte, encara que hagi estat en quatre twitts més aviat carrinclons, la maquinària del regne es posa en marxa per eradicar el perill, i només la magnanimitat del sobirà li pot estalviar el patíbul. Ara veurem quants doctors de la fe, quants líders de primaveres àrabs i quants imams de per aquí, tan moderats i dialogants que diuen que són, s'indignen d'aquest procés, no gens kafkià, perquè els càrrecs estan molt ben definits i els acusadors no s'amaguen pas. La diplomàcia europea, amb la seva contundència habitual, ja s'ha mostrat “profundament decebuda” i vol fer els “passos necessaris per trobar una sortida satisfactòria” al cas; és ben bé que l'enough is enough el guardem per barallar-nos entre nosaltres. Ja hem quedat prou retratats cada vegada que una novel·la (Salman Rushdie), un assaig (Oriana Fallaci), una pel·lícula (Theo van Gogh) o unes meres caricatures han desencadenat ira i condemnes a mort: les crides l'autocensura i a l'abstenció de qüestionar res que faci referència a la civilització islàmica són aclaparadores. Val més que el reu s'encomani de nou al seu profeta, perquè amb nosaltres no hi pot pas comptar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.