Opinió

Solidaritat autonòmica

Doncs sí; ara hem sabut que els professors de la Universitat d'Extremadura cobren el 30% més que els idèntics ensenyants catalans, tot gràcies a seguir el currículum del senyor Rodríguez Ibarra, prejubilat d'or de la política i de l'ensenyament. L'expresident de la Junta extremenya dedicà discursos de tota mena a blasmar els potentats catalans, acusant-los de rics insolidaris i aprofitats explotadors dels espanyols del sud. Mentrestant, Extremadura es beneficiava d'unes balances fiscals un xic
–o molt– desafinades,
que afavorien els seus conciutadans i espremien les autonomies productives. Cafè per a tots, pagat per uns i assaborit per altres.

La temptació de carregar els neulers als catalans no té aturador, sigui quina sigui la família ideològica que la utilitzi. Aquesta setmana els socialistes andalusos s'han posat a la feina, intentant convèncer els seus votants que no hi ha res com els governs del PSOE per aconseguir millors prestacions i economies més sanejades. A dos passes de la seva consulta autonòmica, els socialistes expliquen “les veritats d'Andalusia”, on insisteixen en el bon moment econòmic que travessa la comunitat i en la ganga que significa ser andalús, quan és l'única autonomia que lliga els gossos amb llonganisses, molt per sobre dels pobres catalans, sotmesos a un galopant atur i obligats per un irresponsable dèficit pressupostari, segons els seus comptes.

Curiosos comptes els dels companys andalusos, que segons els darrers números tenen un milió dos-cents mil aturats i són els que reben més ajuts del pla de foment de l'ocupació (PER). D'altra banda, els beneficis de les balances fiscals són evidents, quan les tanquen amb saldos favorables (3,53%), mentre altres comunitats com Catalunya (-6,38%), Madrid (-8,92%) o les Balears (-8,23%) en paguen les conseqüències. Fantàstic! L'anunci promocional del PSOE no té inconvenient a començar tot dient: “Sabies que en plena crisi Andalusia és una de les comunitats més sanejades, amb deute molt per sota dels de la Comunitat Valenciana i Catalunya?” Tota una lliçó de bona administració, quan paga qui paga i cobra qui cobra.

La solidaritat autonòmica és magnífica, però s'ha d'explicar bé i veure com s'utilitza. És clar que ara també hem descobert que potser no ens entenen, ja que no tenen intèrprets de mandinga. Què hi farem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.