De dins enfora, de nou (1)

El 25 d' octubre del 2011, i perdonin, ja optava per aquest títol. I és que quan, econòmicament, ens trobem encerclats, com també ara i potser més atesa la intensitat de la victòria del PP-españas todas!, ben donades a l'engany en economia com molt aviat veurem amb la seva reacció d'intenció de vot, deia: “L'únic que podem fer ara és anar de dins cap enfora, fer-nos-ho nosaltres mateixos dins d'unes circumstàncies que podem considerar fixes, almenys a mitjà termini, per exemple 2-3 anys, al si de les nostres dependències de la UE –SarkoMerkel (luteranisme de l'Est alemany i puritanisme)– dels mercats o sigui sobretot Goldman Sachs i, no cal dir-ho, de l'Estat.” I amb una nova recessió anunciada per a l'economia espanyola (i la catalana) després de la tràgica del 2009, remuntada un xic després pels tan criticats ZP i Castells (2010 i 2011 sense recessió, sense caiguda del PIB), ara amb els messies del PP hi tornem a ser. I és que a la UE ja li hem donat quatre anys de marge i la seva tossuda recepta cada vegada ens empitjora més; podrien dimitir, no?

Començo pel nivell locAL barceloní, on visc des del 1935 i que he observat des de les talaies d'un gabinet de programació de l'Ajuntament de Barcelona als anys 60 i de la Comissió Comarcal d'Urbanisme als 70 (gran Serratosa, honest Vicenç Martorell!). Fa molt de temps que no veig cap estadística sobre la densitat humana a la ciutat, comptant l'entrada neta de persones que hi vénen a treballar cada dia i… el flux turístic; el que sé com a vianant és que cada vegada és més difícil moure's a peu per l'urbs, a més de la desmesurada ocupació de voreres per motos estacionades o en moviment, bicicletes anàrquiques, terrasses, quioscs crec que fora ordenances quant a l'ocupació d' espai públic, bastides parades i gossos que vénen a ocupar 4 o 5 vegades més espai públic que un vianant normal. Per cert, no s'ha produït cap, cap, augment de presència d'urbans controladors de tots aquests desoris.

SÀpiga, Sr. Forn, que la ciutat és cada vegada més anàrquica a tota l'extensió dels dos eixamples, per exemple. Altres indicadors clau que el tan criticat tri/bipartit anterior publicava i que han desaparegut són els de pol·lució atmosfèrica per CO2 i anhídric (2/3 parts degudes al cotxe particular, digui el que digui el RAC, del qual desconec el seu finançament global però me'l sospito) i la sonora, decibels mitjans i per zones i eixos. Són mesures que afecten la salut ciutadana: molt considerat, políticament i personal, Dr. Trias, haurien de tornar-los a publicar, encara que com em suposo siguin negatius.

Saludo positivament, en canvi, les línies estratègiques a 3-4 anys de contingut sobretot urbanístic i que crec que tenen molt a veure amb el regidor Antoni Vives, per cert excap econòmic de Nissan, des d'on va passar a la política. I és que les grans opcions urbanístiques no es poden deixar, només, en mans d'arquitectes i enginyers de camins, els quals sovint obliden el seu ingent cost i… benefici quantificat (i crec saber el que em dic). També els esforços per disciplinar els pressupostos de la Sra. Recasens, ben entès que l'administració Hereu va deixar bons números, després del ajustos ja fets per l'economista Pilar Solans, després de les inversions Fòrum, fora de mesura, com Marull havia fet abans sobre els deutes derivats del 92. I el Sr. Fernández Díaz, d'una nissaga que va arrancar del pare guàrdia urbà, quin paper fa en tot això?: doncs per a mi, tan sols emprenyar d'una manera sovint populista, per exemple oposant-se a tota pujada de tributs, taxes, ingressos (Alberto, per què no deixa la moto d' una vegada i agafa el metro?)... a tall lerrouxià.

Per a la segona part d'aquest article deixarem l'anàlisi de la Generalitat.