Opinió

Ull de peix

Grans cervells

Enguany celebrem el centenari de Tísner, de Calders i de Joan Sales

Ha mort, als 101 anys, Josep Lluís Bausset, un autèntic cavaller valencià, que va defensar, en totes les èpoques, la llengua dels valencians, amb una dignitat que el fan mereixedor del nostre record per sempre, com una fita històrica irrepetible. Fa pocs dies, en aquesta mateixa pàgina, Vicent Partal en feia una glossa modèlica a la qual em sumo. El trobarem molt a faltar, el venerable Bausset, perquè, tot i l'edat, continuava col·laborant al Levante, amb la càndida precisió de les persones bones i valentes.

Per una altra banda, aquesta setmana hem assistit a un fet extraordinari i temo molt que no hem estat capaços de celebrar-ho en la seva justa mesura: Jordi Savall ha guanyat el premi Léonie Sonning Music Foundation, de Copenhaguen, equivalent al Nobel, que no inclou ni la música ni la matemàtica. És tan extraordinari aquest guardó que estaria molt bé que els addictes a les xarxes ho fessin circular, sobretot remarcant la catalanitat del guardonat. Són els grans homes i les grans dones que fan que un país sigui respectat: els polítics passen, l'obra d'art queda, vet aquí un fet que l'altivesa d'un Montoro o d'una Ana Pastor –i que en, són, d'antipàtics!– no han calibrat mai.

A més a més, enguany celebrem el centenari de Tísner, de Calders i de Joan Sales. I continuem llegint-los. I ens embadalim amb el Tirant, que té més de cinc segles, i escoltem corpresos les partites de Bach i ens astorem davant la gràcia alada de Rafael o contemplant el màgic port de Delft de Veermer. L'art hi roman. De vegades amagat, i cal descobrir-lo, de vegades lluminós, ocupant el nostre imaginari col·lectiu o individual i formant, així, part de nosaltres.

Aquesta setmana, també, he tingut el privilegi d'assistir a la festa de celebració dels 50 anys d'Edicions 62 i de veure tants amics d'aquells que estimes tant i veus tan poc. I creuar unes paraules amb un savi, J.F. Ivars, o amb un autor tan magnífic com és Robert Saladrigas.

Som pobres i segurament covards, però tenim gent que pensa, que idea, que imagina. L'acció sense el pensament no és possible més que per fer frenètiques algarades. Ara cal una empenta. I serem lliures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.