L'executor
D'una banda hi ha els decrets governamentals que imposen retallades en els serveis públics. I de l'altra hi ha l'executor d'aquestes retallades, una figura de l'administració que, tot i la seva importància, ha estat poc analitzada.
La figura de l'executor sol encarnar-la un funcionari amb responsabilitats de gestió dins de l'àmbit d'un servei social o d'una institució. És l'encarregat últim d'aplicar les mesures que arriben dictaminades per llei. A mig camí entre els alts càrrecs i la base de la piràmide del medi professional que gestiona, la qualitat humana d'aquesta figura és essencial per a la sort i autoestima de molts dels treballadors que estan per sota del seu càrrec.
Simplificant molt, es poden identificar tres tipus d'executor. El millor és l'executor digne: aquell professional que, amb dolor vertader pels damnificats i conscient d'estar en una imparable inèrcia de degradació dels serveis socials, aplica les mesures que li vénen dictades per llei tot intentant ser el més just i pulcre possible en aquest procés i tot intentant enfrontar-se a l'administració per minimitzar els estralls. El segon tipus és l'executor terminator. Es tracta d'un tecnòcrata de manual, espècie molt temible, que ja no sent la necessitat d'argumentar i revisar els intersticis de la llei, sinó que només recita estadístiques i paràgrafs sencers dels decrets ministerials; més papista que el papa, aquest executor gaudeix de la feina que li assignen com si es tractés del mateix comte Dràcula dirigint un banc de sang. I en tercer lloc, hi ha l'executor amb un plus de moralina. Es tracta d'una figura molt activa durant aquests inicis del nou curs escolar. L'encarna el director o el cap d'estudis d'un centre educatiu que, bo i conscients que l'administració ha deteriorat fins a límits terribles les condicions dels ensenyants substituts, i bo i conscients que l'administració no paga les guàrdies ni les reunions docents ni les tutories a aquest sector professional, demanen als substituts que, per a bé de tota la comunitat educativa, facin igualment guàrdies, reunions docents i tutories. Aquest tipus d'executor, en nom d'una moral fraudulenta, és part activa en l'explotació laboral. I, a més, prolonga la indignitat amb què l'administració actua contra els mestres i professors substituts, aquest sector professional tan fràgil i imprescindible, tan insubstituïble.
