L'enlluernadora senzillesa

Un noi arriba a la universitat una mica de retruc, perquè algú ha recomanat als seus pares que estudiï agricultura per poder-se cuidar millor de la granja familiar, però tot d'una descobreix la literatura i decideix quedar-s'hi per tota la vida. Així, amb aquesta arrencada senzilla, gairebé diria que humil, entra a les nostres vides Bill Stoner, el protagonista de la novel·la de John Williams, que va ser escrita el 1965 però que el món no ha descobert fins aquest 2012. Tot, tot en aquesta novel·la és d'una senzillesa que acaba resultant enlluernant. En una vida extremadament discreta, en alguns punts francament mediocre, ni tan sols els moments que haurien de ser estel·lars ho són. Williams els narra tal com el seu protagonista els ha viscut, sense estridències ni escarafalls. Ni el descobriment de la literatura, que serà definitiu en la seva vida, ni l'apassionada i clandestina història d'amor amb una alumna, ni el fracàs estrepitós del seu matrimoni, ni la constatació de la profunda infelicitat de la seva única filla. Res de tot això serà viscut –i per tant exposat– amb un to diferent del que impregna la vida de Bill Stoner. Aquesta és la principal virtut d'aquesta novel·la, el to, que et va amarant sense que gairebé te n'hagis adonat. Els personatges s'instal·len a prop del lector i es fan familiars, vells coneguts que podrien ser tan reals –potser més– que els parents o veïns que tenim a prop. Stoner és un gran personatge, però també ho són Edith, aquesta dona manipuladora i destructiva, i el company de facultat, el professor Lomax, terriblement rancuniós. I per damunt de tot, o per sota segons es miri, hi ha el caràcter de Stoner, entre la resignació i la voluntat, entre la tristesa i la còmoda –gairebé feliç– discreció. L'autor, John Williams, va ser professor durant 35 anys a la Universitat de Denver. Algunes ressenyes diuen que la novel·la és clarament autobiogràfica. No seré jo qui ho afirmi (ell i només ell ho sap) però el que és segur és que ha conegut de prop més d'un Stoner al llarg de la seva vida. Aquests homes honestos, valents per acceptar allò que la vida ens proposa i, si convé, capaços de construir la seva felicitat a partir de renúncies pròpies i misèries alienes. No sé si John Williams és Stoner. Tots ho som una mica.