Estimada Almudena

Començo amb aquest agosarat “estimada” perquè ja fa temps que vaig decidir que els escriptors que m'han proporcionat felicitat a cabassos –com tu–, a més a més d'admirar-los, els estimo. Vaig començar a estimar-te amb aquella llunyana Malena es un nombre de tango i l'afecte ha anat creixent fins a arribar a la magnífica El corazón helado. Quina novel·lassa. L'he recomanada a tothom que vulgui comprendre una mica què és Espanya, d'on venim i, com diria Monzó, el perquè de tot plegat. Així que, estimada Almudena, he de confessar-te la meva tristesa després de saber que has signat el manifest dels 300. No t'ho retrec perquè, no cal dir, la vostra opinió és respectable i, al cap i a la fi, el vostre gest enceta el camí del diàleg allà on fins ara només hi havia insults, i això ja és molt. Però m'entristeix veure que una persona culta, documentada, sensible i compromesa amb els valors de l'esquerra, no comprèn les nostres raons, que són les raons de la llibertat. De veritat creus que Catalunya s'inventa els greuges i maltractaments? Creus que Espanya és un estat que celebra i respecta la seva pluralitat cultural i lingüística? Parlem, per exemple, de literatura. Estic segura que coneixes el vigor i la qualitat de la literatura catalana i que saps que tenim noms que poden aspirar a un premi Nobel. Creus que l'Estat espanyol hi jugaria a favor o descaradament en contra? Trobes raonable que els estudiants de Madrid, Jaén o Ponferrada desconeguin la literatura catalana com si els fos absolutament aliena? El vostre manifest nega el menyspreu dels espanyols cap als catalans i assegura, per contra, que en general hi ha respecte i admiració per Catalunya. Em podries dir en què es tradueix aquesta admiració? És natural que Jaume Cabré i Maria Barbal siguin autors més venuts i llegits a Alemanya que a Espanya? I, finalment, quina mena de consideració i respecte podeu tenir per un poble que, segons vosaltres, s'ha deixat entabanar sobtadament per un govern que, simplement, vol tapar el debat sobre la seva gestió? Una mirada crítica i intel·ligent com la teva no hauria de conformar-se amb una visió tan epidèrmica i simplificada. No et fa rumiar que Vargas Llosa i tu ho vegeu igual? On és, doncs, l'Espanya que segons el nostre admirat Machado no ens ha de gelar el cor?