Fent l'orni

A la tertúlia de la ràdio pública catalana, que és la que tinc més a mà, sempre han negat el pa i la sal a les reivindicacions de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Una selecció de doctes especialistes en economia, subdirectors de bancs simpàtics o il·lustres professors universitaris que dirigeixen càtedres finançades (en nom del progrés de la humanitat, és clar) per grans entitats bancàries o per grans empreses que gestionen amb molta eficàcia autopistes i altres infraestructures, ja fa anys que m'expliquen que la dació en pagament no només és inviable sinó que quasi és immoral i segurament engreixa. Diuen que no es poden modificar les regles a mitja partida, que cal seguretat jurídica, que no es pot posar en perill el sistema financer, ni els dipòsits dels pobres estalviadors, ni crear greuges comparatius amb els esforçats ciutadans que continuen pagant santament la hipoteca. La perspectiva dels bancs sempre m'ha quedat perfectament explicada i argumentada; de fet, els ho hauria d'agrair, si no fos que qui me l'ofereix no és una entitat bancària sinó una ràdio pública.

Han passat els anys, les plataformes d'afectats han denunciat mil i un abusos contractuals, han combatut els desnonaments i han situat tots els implicats entre la seva consciència i el drama humà de les persones que perden la casa i queden endeutades fins a la quarta generació, com a aquelles zones profundes de l'Índia rural on encara hi ha qui treballa de franc per redimir deutes dels seus ancestres. En aquest aspecte les tesis dels tertulians s'han aturat mentre el món i l'opinió pública continuen girant, i, en les darreres setmanes, després de veure com la seguretat jurídica, les regles i la salut del sistema financer provocaven un parell de suïcidis, ha acabat de fer el tomb. Tant l'informe de la relatora de les Nacions Unides sobre el dret a l'habitatge com l'informe encarregat pel Consell General del Poder Judicial, s'han mostrat molt crítics amb el model d'execució hipotecària; un dictamen del Tribunal Europeu ha afirmat que la legalitat espanyola és incompatible amb les normes europees de protecció dels consumidors; alguns Mossos han confessat que després dels desnonaments vomitaven; la Confederació de Caixes d'Estalvi ha anunciat una moratòria, i el PSOE i el PP s'han proposat canviar la llei per estalviar tragèdies. Des de la meva ràdio pública, però, em continua arribant l'opinió dels doctes economistes, situats a l'interior d'una entitat bancària.

Així són les coses per aquests verals. Haurem d'acostumar-nos a fer l'orni, a desentendre'ns del que ens diuen i prendre exemple dels coratjosos membres de la PAH que, com els independentistes, durant la seva llarguíssima travessa del desert s'han centrat en allò que consideraven just i legítim i han prescindit d'allò que els deien que era possible. De fet, si alguna lliçó ens han deixat els darrers temps, és que són les teories de la probabilitat i les teories econòmiques les que canvien quan canvia la realitat, i no pas a la inversa.