Opinió

la CRÒNICA

Avui pot ser!

Sí. És d'una cançó de Joan Manuel Serrat: “Avui pot ser un gran dia.” I continuaríem amb ell: “Fot-li canya!” Els dies, les setmanes, els mesos se'ns escolen dels dits d'una manera imperceptible. Ara ja diem: “Quatre dies i serà Nadal!”, admirats de la rapidesa amb què va passant l'any, i amb un deix de preocupació per tot el que deixem enrere –la joventut, la maduresa...– que s'esmuny amb el pas del temps sense treure'n el profit esperat. És per això que en la vida privada necessitem recordar unes dates que varen marcar-nos el rumb: el dia que vàrem néixer, el dia del casament, el naixement dels fills, la mort d'éssers estimats, la graduació universitària... i pocs més. Són fites que tenim retingudes en la ment perquè són singulars i suposen un canvi important en la forma de viure. Entre altres utilitats, aquestes dates ens serveixen per etiquetar el número secret del mòbil, de l'alarma, de la caixa forta... perquè la memòria és fràgil, i aquestes fites ens ajuden a recordar. No pocs lladres proven d'obrir caixes fent servir dates de la vida dels seus propietaris!

En la vida col·lectiva catalana i gironina també hi ha dates que varen canviar-nos el destí. Entre elles s'ha popularitzat l'11 de setembre de 1714, que reconeixem com una cruïlla en la falta de llibertat del nostre poble. I després el Decret de Nova Planta del dia 16 de gener de 1716, que va trastocar les institucions. També podem evocar el 6 d'abril de 1914, quan es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, així com el dia 14 d'abril de 1931, amb la proclamació de l'efímera República catalana. Més present tenim, però, encara, el 18 de juliol de 1936, amb la revolta militar que va ser l'inici de la Guerra Civil; el dia 1 de febrer de 1939, quan les tropes franquistes entraren a Girona, i encara l'1 d'abril d'aquell any, en acabar-se la guerra, amb tota la seqüela de morts i exiliats. El 18 d'octubre de 1940, quan la ciutat va patir la més terrible inundació; i no deixem de tenir present el 20 de novembre de 1975, quan el general Franco –per fi– va morir al llit; així com el 23 de febrer de 1981, amb el coronel Tejero entrant a les Corts amb una pistola a la mà. I no pretenem ser exhaustius: cadascú té retingudes unes dates, que no han de ser coincidents amb aquestes. Els historiadors diran que ens descuidem de fites bàsiques per comprendre el moment present. Ben segur.

Però ara som a l'any 2012, quan s'ha esdevingut també una fita històrica: la manifestació a Barcelona de l'11 de Setembre. Aquella es pot consolidar amb la del 25 de novembre del 2012 –precisament avui, jornada electoral– quan el resultat pot fer que sigui recordat com un dia marcat per a la posteritat... o no. Dependrà del resultat de les urnes que avui hagi estat un gran dia. “Fot-li canya!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.