La columna
La música de Shakespeare
Quan el text teatral és entès com una partitura
A col·legi, quan érem petits, ens sotmetien periòdicament a dues proves ara desaparegudes de l'escola moderna: el dictat i la lectura en veu alta. Gràcies al dictat vam aprendre l'ortografia i gràcies a la lectura vam aprendre a vocalitzar. Però de la pèrdua de l'hàbit de la recitació n'ha derivat fatalment la incapacitat per a la bona interpretació. Els actors i les actrius de les últimes generacions, en general, diuen els textos dramàtics d'una manera atropellada i sense matisos. Sobretot, són incapaços d'interpretar els clàssics en vers tal com la seva densitat i bellesa exigirien. A més de les esmentades precarietats de l'ensenyament, aquests mals vénen també d'una altra lamentable mancança: l'Estat espanyol és l'únic d'Europa on les companyies teatrals no tenen professor de dicció.
Salvador Oliva, impecable traductor de l'obra completa de Shakespeare, ha començat a posar fil a l'agulla per tal de cosir els estrips i els forats que malmeten el teixit de la tècnica interpretativa vigent. Ha reunit tres intèrprets –Sergi Mateu, Gemma Reguant i Bernat Quintana– i els ha dirigit amb la mateixa precisió amb què un director de coral ho faria amb els seus cantants, apurant fins a l'extrem la dicció, la vocalització i la transcripció fidel de la música de les paraules. Per a ell, el text teatral és igual que una partitura, i per això els intèrprets de la funció Heroïnes i herois de Shakespeare modulen les inflexions de veu com si cantessin.
Per a aquest espectacle auster, sense vestuari especial ni decorat, Oliva ha encadenat una dotzena de monòlegs i diàlegs –no pas els més coneguts– de les obres mestra de Shakespeare. No hi falten, tanmateix, alguns dels grans personatges: Hamlet, Macbeht, Lady Macbeht, Falstaff, Enric V, Ricard II, Enric VIII, Caterina d'Aragó i Timó d'Atenes. I és en el monòleg d'aquest contra la seva ciutat que sorgeix, de sobte, l'eterna actualitat del bard. Timó diu una frase que sembla escrita pensant en la crisi grega o en els desnonaments i els escàndols bancaris espanyols: “No hi ha res que no robi. Les lleis que us fuetegen / i que us frenen permeten robar /als qui les fan complir.”
