Opinió

la CRÒNICA

Domènec Fita

Quan hom contempla la façana de la catedral de Girona ressegueix amb la mirada les imatges que ocupen les fornícules. Encara molts gironins recorden haver-les vist buides, sense sants; però va ser l'obstinació del bisbe Cartañà el que va aconseguir acabar l'obra catedralícia i omplir els llocs del frontispici amb enormes imatges dedicades a la devoció secular. D'aquella època retinc a la retina una imatge de Domènec Fita –jove, dempeus, però ajudat amb crosses– junt al vell prelat, a qui no acabaven de convèncer els perfils nets, lineals i esquemàtics de les figures que havia dissenyat l'artista, en contrast amb l'intens barroquisme que presideix tota la façana. A Fita li hauria estat fàcil rendir-se a la convivència d'harmonitzar amb les altres escultures les seves figures de sant Joan i sant Narcís, abarrocant-les. Va triar el camí més difícil: convèncer el vell prelat, que finalment va demostrar prou discerniment per entendre que no es podien imitar estils pretèrits, i així va donar la seva conformitat.

Avui tenim a Girona el goig de disposar d'un artista en vida que té en el seu haver, entre una ingent quantitat d'obres, dues escultures al frontis de la catedral. És un privilegi poder conviure-hi, escoltar-lo i dialogar-hi, amb l'afabilitat que el caracteritza, tot pensant que aquelles mans humils foren capaces de donar un final modern, apropiat i gens cridaner a la catedral, una obra multisecular en què es troben representats gairebé tots els estils artístics. Faltava l'empremta d'actualitat, que ell li va donar amb les seves figures.

Fita ha estat objecte de molts premis i reconeixements. Però la ciutat encara hi està en deute, per exaltar-lo i per donar a conèixer a totes les generacions la importància d'un artista i unes obres que transcendiran al futur. A la seva proverbial humilitat tal vegada li costaria d'acceptar-ho, però entenem que seria un honor per a la pròpia ciutadania fixar l'atenció en una vida definida per la creació artística i donar-hi la major difusió.

Ara mateix, la fundació que porta el seu nom ha inaugurat una exposició –Fita-Successions– al local d'Hortes, 22. Des que aquesta entitat es va crear, l'any 2000, ha realitzat una tasca impressionant en la divulgació de la seva obra i en la preservació de les imatges creades al llarg del temps. En contemplar aquestes pintures actuals, és escaient el seu propi comentari: “Em quedo admirat de veure que el valor d'aquestes fragments és superior al meu domini; l'atzar és un misteri que m'agradaria entendre i aprofundir-hi.” Fita ha assolit un grau en l'art en què pot experimentar amb el que vulgui. A aquestes altures, en Domènec es pot permetre jugar amb formes, textures i colors, sense necessitat de sentir-se prou comprès. L'atzar de les combinacions aleatòries el sobrepassa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.