Raspall a TV3

Hi ha una senyora a TV3 que abans de començar un programa entra al plató per posar bé els nusos de les corbates, netejar les ulleres, equilibrar escots i passar un raspall que elimina restes de caspa. Un dia, un company d'aquests que ara troben que tothom està de més en els llocs em va dir que en opinió seva la dona del raspall sobrava. Li vaig respondre que la creia imprescindible. Si sortíssim amb la corbata mal posada els espectadors només estarien per aquest detall, no escoltarien el que diem i el programa sencer fracassaria.

Durant un temps vaig ser assidu a uns debats d'Euskal Telebista, la televisió pública basca. Un dia, quan el programa havia començat i el conductor havia fet la presentació de tots nosaltres –érem cinc o sis–, la representant d'un diari basc que seia al meu costat en condició també de tertuliana em va comunicar a cau d'orella que se sentia de sobte indisposada i que se'n volia anar. Aprofitant que la càmera enfocava la declamació d'un col·lega vaig cridar un tècnic. L'home va animar la dona a superar la situació però ella no s'hi va veure amb cor i finalment va sortir del plató de bracet seu. La cadira va quedar buida. Vaig pensar que el presentador en faria la natural menció, que explicaria als espectadors l'absència. No en va dir paraula i el programa va continuar fins al final com si res i amb la cadira vacant. En acabat vaig fer notar l'anomalia i el director, després d'admetre que alguna cosa havien fet malament, em va tranquil·litzar dient-me que com que el programa era gravat i s'emetria en diferit ell mateix faria una labor de muntatge i no es notaria res. L'endemà alguns diaris parlaven de la misteriosa volatilització d'una periodista en el debat de la nit anterior i un amic de Bilbao em va trucar per preguntar-me si havia d'atribuir a motius polítics que una tertuliana hagués estat retirada per un home a mig programa.

Ja sé que parlem d'un cas extrem, però vull dir que l'atenció de l'espectador és fràgil –ningú no va estar per nosaltres a partir de la desaparició–, i vull dir també que sovint ens pensem que una televisió de qualitat és la cosa més normal del món i que es pot fer amb quatre canyes i prescindit de la dona del raspall. Tot penja d'un bri de caspa, i jo només afegeixo que TV3 és líder i Euskal Telebista no.