Avui és festa
L'últim
Molts associem els plaers d'una tarda d'estiu amb els cops de cap al sofà, mentre passa el Tour
Segons Henry James, la combinació més bonica de paraules és summer afternoon (tarda d'estiu), però quan la repetia extasiat –summer afternoon, summer afternoon– no podia estar pensant en el Tour de France. Si fos el nostre coetani potser ho faria. Som molts els que associem els plaers d'una tarda d'estiu amb els cops de cap al sofà, o la idea de poder-los fer, mentre passa el Tour. La fascinació segueix viva malgrat les incessants històries de dopatge. I les transmissions televisives no tenen rival al món de l'esport. Cada juliol la marca França rep un impuls colossal mentre milers de ciutadans endormiscats aixequen una o altra parpella per veure flaixos de la variada geografia francesa i les seves essències: camps d'espígol, fileres de plàtans, conjunts monumentals, els teulats de qualsevol poble... La “serp multicolor” posa relats èpics al paisatge de fons. I al final, les noies dels tres petons i els senyors cepats (hom sempre hi intueix la presència del president del sindicat agrícola) que feliciten el guanyador ens indiquen la fi del somni (o la becaina) d'una tarda d'estiu. Les delícies del summer afternoon han envigorit la reputació de la França, un dia més, entre els pobladors de sofàs. Per això no és estrany que les més altes jerarquies de l'estat hi posin cullerada. L'altre dia el president de la República va aparèixer entre els aficionats, a la vorera de la carretera. El cotxe del director de carrera el va rescatar de la multitud i el va portar fins a la meta perquè tingués temps de donar la mà al guanyador. Una seqüència perfecta que devia provocar la felicitació del president al seu equip de comunicació. Jo, però, només pensava en l'últim, en el que arribaria quan Monsieur Hollande ja devia ser al despatx. Quina descortesia no esperar-lo, no esperar el que havia passat més hores damunt de la bici, el que havia patit més, l'home que havia tornat a aconseguir la proesa de poder tornar-hi l'endemà per tornar a patir. Si Monsieur le President s'hagués esperat per felicitar l'últim, la imatge hauria donat la volta al món.
