Avui és festa
El fals
Com a supervivent, Marco era fals, però en la seva activitat no era pas exactament un estafador
Una vegada van interpel·lar el cantant Raimon: “Vostè canta aquestes cançons sobre el fet que plou, que fa dies que plou i no es pot treballar, i s'erigeix en portaveu dels camperols, però quan plou el més probable és que vostè estigui tan tranquil estirat al sofà de casa seva...” El periodista volia posar en evidència, sense gaire traça, aquell cantant amb simpaties comunistes. Raimon, sense caure en la provocació i posant-hi ironia, li va contestar que tot i que ell no era el sol havia escrit cançons sobre boniques postes de sol. Aprofitar-se dels altre és lamentable, però no sentir indiferència davant els maldecaps dels altres és, segurament, la marca essencial de la humanitat. Sempre he pensat que això és el que feia el tal Enric Marco, aquell orador extraordinari, un home menut ara totalment denigrat com un estafador vulgar, que va presidir durant anys l'associació de supervivents dels camps nazis. El drama, ara ho sabem, és que el senyor Marco no va estar mai internat en un camp d'extermini. Ara bé, ningú com ell va ajudar a mantenir viu el record de l'holocaust en les seves audiències, molt sovint estudiants de secundària. Volia transmetre a les noves generacions la realitat d'un horror que havia deixat escassos supervivents, molts dels quals havien quedat muts davant la magnitud de l'experiència viscuda. La desgràcia, però, és que el relat testimonial ha de poder ser verificable. Altrament, tot sembla un patètic joc de ficció. En el cas de Marco els límits són difícils d'establir. Al meu entendre es considerava un artista compromès, és a dir, un persona que, conscientment, posa els seus recursos expressius al servei d'una causa. ¿Quants n'hi ha hagut d'aquests, fos quina fos la naturalesa de la causa? Sempre he pensat que aquest era el cas perquè, invariablement, Marco començava els seus emotius relats amb la mateixa fórmula: “Vinc a donar veu als que ja no en tenen.” Havent fet aquest advertiment es llançava a parlar en nom de tots, ell inclòs. Se sentia l'instrument d'una bona causa. Com a supervivent, Marco era fals, però en la seva activitat no era pas exactament un estafador.
