Ull de peix
Jo trio Espriu
La memòria històrica, que ens fa entendre el present; el passat com a lliçó, no com una fugida enrere
Quan jo era jove, a determinats vellards –i, ai, a algun jove– solíem descriure'ls anomenant-los “los del reloj parado”, així, en espanyol, perquè la facècia devia procedir de l'oest.
No ens podíem imaginar aleshores, en la foscor del franquisme, que tornaríem a veure'ls en plena democràcia: clamen per Gibraltar, incapaços d'afrontar un terrible accident sense mentir –el metro de València, els hilillos de plastilina del Prestige, el tan lamentable de l'Alaris a Santiago...–, amaguen les xifres reals de la pobresa i veuen brins verds que ningú més no veu, escanyant la perifèria, que per a això són, car creuen, en la seva boja altivesa, que som inferiors, com deia explícitament el Tribunal Constitucional, presidit per un militant del PP, en l'ominosa sentència de l'Estatut de Catalunya. S'enyoren de Franco, s'enyoren de la censura, s'enyoren del llenguatge, es queixen de la Merkel com si fos ella qui ha dilapidat el capital que hem creat els treballadors, s'enyoren de la unanimitat en la premsa. Se'ls ha aturat el rellotge i ni tan sols saben donar-li corda.
Una altra cosa és la memòria: la memòria històrica, que ens fa entendre el present; el passat com a lliçó, no com una fugida enrere. Aquí commemorem Espriu, a qui li havien cantat les absoltes literàries quatre illetrats amb firma.
De totes les celebracions que l'intel·ligent i inquietant Espriu ha desencadenat, em quedo amb la darrera que he tingut el goig de contemplar: una esplèndida exposició d'escultures que n'ha fet Cusachs i que exposa al Museu de Mataró, Can Serra. Només entrar-hi, hi respires l'univers d'Espriu. Hi veus l'Ariadna, sents la roda del temps, notes el perill del Minotaure, palpes les danses, mires l'ombra del penjat. Ets a dins d'Espriu. Quin gran escultor, Cusachs, que sap captar l'ànima de les persones i de la seva obra!
Vosaltres crideu “Gibraltar español”, que nosaltres, pacíficament i ordenada, llegirem les paraules d'Esther i escoltarem el caminant. I després, pacíficament i ordenada ens donarem les mans els uns als altres.
